Estíbaliz Espinosa resumeix les seves expectatives sobre el recital d'aquesta nit amb els mots se- güents: "és un plaer conèixer alguna cosa nova i retrobar-me amb el que admiro". La primera part de l'afirmació fa referència a Laia Noguera; la segona, a Miren Agur. Espinosa i Agur van coincidir per primer cop a les Trobades de Verines, a Astúries, el 2003. "Em va semblar una escriptora potentíssima en el fons i en la forma. La seva originalitat m'impacta estèticament, l'admiro molt", afirma Agur.

Espinosa reconeix "no saber què és la poesia, més enllà d'un manera d'expressió que dubta a cada instant de la seva identitat". A pesar d'això, creu que la mirada (exterior i interior) n'és el fonament. Del que no dubta, però, és de la vitalitat d'aquest art. "Mai no he cregut això que diuen: que la poesia està en crisi i que ningú no en llegeix. Llegim i escrivim i pensem poèticament a cada instant, de vegades sense adonar-nos-en. Som una forma de vida basada en el carboni, obsessionada en l'univers i feta de pols estel·lar. Tenim incorporada la poesia de sèrie", clou Espinosa.