La segona edició dels Festivals Alta Segarra traspassava dissabte l'equador de la seva programació amb un concert de La Iaia als Prats de Rei. Presentant un directe fresc i establint complicitat amb el públic, el trio osonenc pujava a l'escenari pocs minuts abans de les onze de la nit amb la torre de la Manresana com a teló de fons. «Serà un concert especial per l'entorn on som», apuntava Ernest Crusats, cantant i líder del grup, davant les prop de dues-centes persones que ocupaven les cadires instal·lades a l'esplanada de davant la torre.

Els assistents podien completar la vetllada amb una proposta gastronòmica amb productes del territori. I abans de començar, «hi som tots?» Després que la nit anterior haguessin actuat a l'Anòlia d'Igualada, el grup va preparar per a l'ocasió un concert lleugerament diferent a l'habitual i una mica més tranquil, però amb la mateixa contundència, «ens han dit que no féssim gaire soroll avui».

L'ambient que es respirava era fresquet i a mesura que avançava la nit pràcticament tothom anava amb jaqueta. Però per fer passar el fred res millor que ballar, així que en un moment del concert els osonencs van demanar la col·laboració del públic perquè els acompanyés amb una coreografia, tot i que la van fer asseguts a la cadira. Dissabte, La Iaia presentava el seu tercer treball discogràfic, Tornar a ser u, publicat tot just fa un mes i del qual es van poder escoltar temes com Mariona, No sé què fer amb la meva vida o 3/24, «som fans d'aquest canal i de les hores de soledat que passem al seu costat, per això li hem dedicat una cançó». Històries explicades de manera planera. La naturalitat amb què el cantant s'adreça al públic fa que hi connecti encara més: «Sabeu que he après a aparellar els mitjons? Aquí segur que hi ha algú que no ho ha fet mai». Riures i dues mans alçades.

El concert continua. L'últim disc se l'han autoeditat. De fet, remarquen que tot s'ho fan tot ells. El marxandatge, també. El fan i el venen tot just baixen de l'escenari, alhora que signen discos. Dissabte, la paradeta, situada a sota un arbre, estava molt concorreguda. No hi ha dubte que el concert va agradar. «Vull un cd per regalar-lo al meu nét», cridava una iaia mentre obria el moneder per comprar el disc. De ben segur que bona part del públic encara no coneixia les noves cançons, però sí que van corejar Declaració de principis, tema que encetava el seu debut discogràfic, Les ratlles del banyador, ara fa sis anys després de guanyar el concurs Sona 9 i amb el qual dissabte s'acomiadaven dels Prats de Rei. Però no per gaire estona. El públic en volia més. Per als bisos van guardar la no menys coneguda La platja i, per acabar, On és el meu cap?, del seu segon treball, On és la màgia?