Si tracem una línia recta -o gairebé- des de Belgrad que travessi Sarajevo i arribi fins a Dubrovnik, obtindríem la distància més curta entre la capital sèrbia i el mar. Uns 350 quilòmetres. No obstant això, els seus habitants presumeixen de ser mediterranis. Això podria ser pel seu caràcter obert, la seva falta de complexos o l'alegria i el somriure que desprenen els rostres de les persones que hi viuen.

Belgrad és una de les ciutats més antigues de tot Europa, habitada per multitud de cultures que han anat forjant el seu aspecte actual. Ha estat destruïda 44 vegades i ha canviat10 vegades de nom. I encara mostra cicatrius de fa gairebé dues dècades, quan l'OTAN la va bombardejar. Banyada pel Danubi i el Sava, la seva llarga història es pot admirar en la fortalesa del Kalemegdan, la icona més important de la ciutat i una de les millors arquitectures militars d'Europa.

El carrer Knez Mihailova és l'única part que no va quedar destruïda després de les guerres; un passeig comercial renovat que contrasta amb l'arquitectura i l'ambient de la resta de l'urbs. Desemboca a la plaça de la República, centre social del país, on hi ha el Teatre i el Museu Nacional, amb una ingent col·lecció dels vestigis d'antics inquilins: romans, cèltics, otomans o austrohongaresos... Però la joia de la corona nocturna són els splavovi, clubs que floten a les ribes del Sava i Danubi. N'hi ha un darrere l'altre, més que suficients per triar-ne un. Omplen el riu de festa fins que el sol sobresurt per l'horitzó al ritme de tota classe de música.

Qui esperi trobar el soterrani de la pel·lícula Underground, de Kusturika, s'equivoca totalment. La societat s'ha despertat de la seva letargia, i oblida amb prestesa els fantasmes del passat. Vibrant, jove, encantadora i, al mateix temps, disbauxada, Belgrad es comporta com una rebel de la pròpia història després d'haver deixat enrere el seu passat bel·licós i presumir d'un optimisme inalterable i un futur moderat.