L'artista barceloní Guillermo Pfaff (Barcelona, 1976) va estudiar art a l'Escola Massana; ha viscut a París i a Berlín, ha estat artista resident en diferents centres d'art de la ciutat comtal, com Hangar o Piramidón, i actualment exposa regularment en galeries i centres d'art d'arreu del món. Fins al 8 d'octubre ho fa al Museu de Montserrat. Pfaff se centra en el fet pictòric, en una reflexió sobre la mateixa essència de la pintura: materials, obra, context... L'espai Pere Pruna acull la mostra Aire de Montserrat, un títol escollit pel comissari de la mostra, Javier Hontoria, que a través d'una desena d'obres vol remetre a l'experiència d'una «exposició pintada».
Quin és l'origen de la seva col·laboració amb Montserrat?
Em van trucar i em van proposar fer una exposició a l'espai Pere Pruna. Des del principi em va il·lusionar, però vaig veure que volia fer una feina llunyana de la càrrega històrica i simbòlica del lloc. Aquí vam decidir començar a trevallar amb Javier Hontoria, un comissari de Madrid que no era dins aquest corrent, així vam poder centrar-nos en la mateixa experiència, en el present. Tot va rutllar molt fi.
L'obra que presenta és recent, inèdita, creada expressament per a l'exposició de Montserrat?
Sí, la majoria és creada expressament per a l'exposició. També n'hi ha alguna de prèvia, però que semblava feta a consciència, per això l'hem portat. Aquestes en concret ens van servir per començar a donar forma a la mostra, de punt de partida. D'alguna manera havíem de començar a teixir-la juntament amb el comissari.
Les exposicions de Montserrat sempre tenen un component espiritual, en el sentit més ampli de la paraula. On la podem trobar, aquesta espiritualitat, en la seva obra?
No ho sé. Si ho pogués explicar sabria que ja no hi és.
Un dels aspectes rellevants de l'exposició, a primer cop d'ull, és la «buidor». És a dir, hi ha deu obres i no més, fins i tot alguna paret buida. Per què?
Sí, una desena d'obres. Són peces que ocupen l'espai de manera premeditada. També unes teles de color penjades directament del mur de la sala. Tot hi busca un equilibri cromàtic, semblant al que hi ha en les mateixes pintures, com si el mateix espai es tractés d'un llenç. El Javier i jo sempre parlàvem d'una exposició pintada, no de pintura.
Però quina importància té, per a vostè, el concepte del buit?
No ho sé, és una part del tot. Com el silenci en la música; sense ell no hi ha ritme, no?
Menys és més?
No, ni menys ni més. Això deu ser per a publicistes i gent de profit.
Javier Hontoria explica que l'exposició mostra «una certa sensació de desarrelament produïda per l'acceleració i la tecnologia». En la seva obra vol mostrar algun tipus de disconformitat amb alguns dels trets característics del nostre temps?
Ni idea. Suposo que la tecnologia afecta l'art, com també afecta molts altres àmbits. El meu treball està poc o gens afectat per la tecnologia. No hi penso. Crec que Hontoria ho utilitza com a metàfora. El desarrelament és més general en la meva vida, necessari quan és selectiu. Potser això sí que es tradueix en la meva forma de pintar.
La seva obra pot fer pensar en la relació inhòspita que sovint hi ha entre l'individu i el món. Comparteix aquest punt de vista?
Sí, però no inhòspit, jo intento el contrari, precisament.
Quina importància dóna al procés intel·lectual previ al procés creatiu? És a dir, quina relació o tensió hi ha entre ambdós moments?
La pintura és una branca del saber, si la talles allà on neix, no s'aguanta, cau.
Li interessa la part més artesanal, més d'ofici, que hi ha en l'acte de creació artística?
No m'interessa el virtuosisme tècnic, però m'encanta ser al taller i treballar-hi.
Afirma que la pintura no és una eina d'expressió. Què és, doncs, per a vostè, la pintura?
Per a mi no és una eina, no em facilita dir coses que ja tinc pensades o que podria dir d'una altra manera. La pintura és en si mateixa. Ni precedeix ni succeeix.
Reivindica 'l'arte povera', la seva vigència. És una reacció a la mercantilització de l'art o hi ha alguna cosa més darrere d'aquesta reivindicació?
No ho reivindico, m'agrada treballar amb el que tinc a l'abast, no m'agrada esperar produccions.
Quin projecte té entre mans?
Aquest any faré individuals amb les meves galeries, a Madrid i Barcelona,i suposo que també fires, etc. Espero que sigui un bon any per a tots!
