En l'inici del recorregut per les sales d'arqueologia del Museu de Solsona hi ha una fotografia de grans dimensions on apareixen el cardoní mossèn Serra i Vilaró, figura cabdal de l'arqueologia catalana de la primera meitat del segle passat, i un personatge que durant força temps ningú no havia pogut identificar. Fins al dia que un visitant va advertir que l'home en qüestió era Tomàs Boix.

«Mig Solsona té algun quadre seu», explica Montse Creus, coordinadora de l'exposició sobre el pintor solsoní que acull el centre fins a final de mes: «era una família molt coneguda, i ell va regalar obra a força gent». L'exposició dóna testimoni de la talla creativa de Boix, però també es fa ressò d'una biografia que apunta uns quants trets novel·lescos.

«Tomàs Boix es volia dedicar a la pintura, però era l'hereu d'una família benestant de pagès i no ho va poder fer», comenta Creus: «el seu germà, en canvi, sí que va estudiar i va fer la seva pròpia carrera. El Museu Comarcal de Manresa té un quadre seu». El primogènit es va conformar amb practicar durant les estones lliures fins que, ja de gran, va disposar de més temps per a la seva gran afició.

Arqueologia, República, por

En una de les vitrines de la mostra s'ensenyen alguns dels dibuixos que Boix va fer de les troballes obtingudes en les campanyes arqueològiques del seu amic mossèn Joan Serra i Vilaró, a qui va acompanyar en algunes ocasions. Com a mostra del vincle que els unia, el sacerdot va plasmar la gratitud cap a Boix en llibres especialitzats que va publicar al llarg de la seva trajectòria.

Tomàs Boix va vetllar el treball que es realitzava a les seves possessions agràries, però alhora va regentar diversos negocis, com un garatge-benzinera, un servei de taxi i la línia d'autobús que cobria el trajecte entre Solsona i Bassella. La biografia del pintor, però, no adopta el seu perfil més singular fins al 15 d'abril de l'any 1931. El dia abans, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, i Boix es va adherir a la causa fins al punt que va ser nomenat alcalde provisional. Un càrrec que li va durar tan sols un dia, del 15 al 16, a causa de la successió d'esdeveniments que van tenir lloc en les jornades posteriors.

L'exposició explica com l'artista es va desencisar a mesura que va anar coneixent les polítiques dutes a termes pels nous governs. En aquells anys, Boix va donar un nou impuls a la seva carrera pictòrica i va exposar a les Galeries Laietanes de Barcelona i a la ciutat de Manresa.

Quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola, el compromís republicà no li va evitar la persecució dels qui van anar a la cacera de tothom a qui consideraven sospitós de ser una persona acabalada i va haver de marxar de Solsona. Boix es va convertir en un emboscat, l'adjectiu que designa els qui van haver de buscar refugi fora dels nuclis urbans, i va trobar recer a la casa d'uns parents, a l'Estany de Madrona, i posteriorment a la finca de Caballol de Madrona.

«En aquells anys, la seva vida va estar plena de peripècies», anota Montse Creus. Tomàs Boix va intentar passar la frontera, però va ser fet presoner al començament d'octubre del 1937, al mateix temps que el seu pare, Ramon Boix Vicens, moria a Solsona. Segons conta l'exposició, Boix va témer per la seva vida els dies que va passar reclòs a la Seu d'Urgell, després va ser enviat al penitenciari de Lleida i va quedar lliure després d'un judici. Tot i que es va instal·lar a casa del seu germà Ramon, a Barcelona, es va haver de presentar de forma periòdica davant de les autoritats. El calvari va acabar quan ho va fer també la guerra, i Boix va tornar definitivament a Solsona.

En la seva obra es reflecteixen les penúries viscudes, una època en què, malgrat tot, no va renunciar a agafar el llapis i el pinzell. En l'exposició es presenten peces que mostren els entorns de Madrona, la presó de Lleida i els paisatges urbans de Sarrià, on va viure una temporada. Fins a la mort, Boix va conrear amb generositat l'art que mai el va deixar sol.