La segona jornada de la Fira Mediterrània de Manresa va transitar ahir a la tarda entre el cel i la terra. Ada Vilaró va culminar el recorregut de sis dies a peu i en silenci per la comarca trepitjant amb els peus nus la catifa de sorra estesa a la Baixada de la Seu, mentre a la mateixa hora la troupe del Grupo Puja! s'enlairava a quaranta metres de l'enrajolat de la plaça Major amb un espectacle sobre el Quixot i el valor de l'amistat. Els centenars de persones que encerclaven cadascun dels espectacles programats a l'aire lliure van fer palès que, quan arriba el certamen de la cultura popular, els divendres són dies festius.

Fusionant l'estètica steampunk i els sons africans i llatins, el grup de percussió Sound de Secà, arribat de Cervera, va posar el comptador de les revolucions al límit en la primera proposta de la tarda. Avançant des de la plaça d'Espa-nya fins al final del Passeig Pere III, van anar sumant adeptes al seu pas, entusiasmats per una energia desbordant i un sentit del xou que va incloure, fins i tot, una desfilada d'espectadors pel passadís format pels timbalers alineats en dues fileres al bell mig de la via arbrada de la capital bagenca.

El circ va agafar el relleu a la plaça Sant Domènec, tot i que la lesió que va patir Ignacio Herrero mentre executava l'espectacle Gritando sin hacer mucho ruido -en caure una de les estructures en què s'aguantava la corda on practicava un exercici de funambulisme- va amputar la programació. Una estona després, i amb més de tres-centes persones envoltant l'espai escènic, el Circ Pistolet va convertir taulons i cilindres de fusta en la superfície on les acrobàcies convidaven a establir una metàfora sobre la necessitat de l'equilibri i la confiança en els altres per poder gaudir d'una vida plena.

Un dels moments àlgids de la jornada va arribar amb la foscor. Després que Júlia Farrero se servís de la iconografia de les festes pirinenques de les falles en un espectacle de trapezi, l'atenció dels centenars d'espectadors aplegats a la plaça Major es va centrar en una campana translúcida que una grua de grans dimensions subjectava per sobre de l'escenari.

Un singular Quixot i el seu no menys peculiar i fidel acompa-nyant, Sancho Panza, van entrar dins del enginy i es van començar a alçar per recrear l'esperit de germanor que emana de la cèlebre novel·la de cavalleries. A mesura que transcorria l'espectacle, els pètals de l'habitacle s'obrien i la resta de membres de la compa-nyia s'afegien a la proposta acrobàtica, que va provocar molts aplaudiments a la plaça.

Simultàniament, Ada Vilaró completava els darrers metres de la ruta que va iniciar el dia 30 de setembre a Sant Benet de Bages en el marc del projecte Pas per la Pau. Després d'estendre el mantell blanc de divuit metres -ple d'inscripcions de ciutadans anònims amb qui s'ha creuat i que ha carregat durant tot el recorregut- al pati de la presó de Lledoners, va fer via cap a Manresa i va cloure el procés davant de la basílica de la Seu. «Al món hi ha lloc per a tothom», va afirmar Vilaró als qui la van acompanyar en el darrer esforç (inclosos alguns integrants del Correfoc de Xàldiga): «No som bèsties, no som màquines, som persones».