Són l'excepció en un món especialment masculinitzat i, conscients d'aquest fet, combaten la desigualtat amb un discurs radicalment feminista que reivindica la horitzontalitat entre públic i artistes i que denuncia les dinàmiques imperants damunt dels escenaris. Roba Estesa, guanyadores del concurs Sons de la Mediterrània l'any 2015, van tornar dissabte a la fira per la porta gran, amb una actuació a la sala Stroika -on ja van ser l'any passat- que va encetar una vetllada de festa i reivindicació amb un públic entregat. El conjunt va precedir l'actuació d'un dels grups més de moda del panorama de música en català: Doctor Prats.

La nit va començar a escalfar-se al ritme de temes com La nit és nostra o Cant de lluita, de l'últim treball de Roba Estesa, Desglaç (2018). La seva proposta folk de fusió, amb el violí i l'acordió com a instruments destacats i també amb la traducció simultània damunt de l'escenari de totes les lletres al llenguatge de signes, van sorprendre i fer ballar els assistents, que van omplir l'espai des del principi. El conjunt va repassar temes del seu anterior disc, Descalces -com la cançó Les criades, molt celebrada- i va reivindicar la feminització de l'espai de nocturn de festa.

Doctor Prats pren el relleu

Cap a quarts d'una, els terrassencs Doctor Prats van prendre el relleu. Temes com el hit del seu últim disc, Caminem lluny, que el públic va corejar d'inici, van ser tota una declaració d'intencions del que seria la seva actuació, altament festiva i amb un ritme frenètic. La secció de vents, amb solos de trompeta, així com la fusió d'ska, pop, reggae i cúmbia, va fer ballar tothom de principi a fi.

Doctor Prats va aconseguir una comunió total amb el públic, amb temes com Rocambolesca, Les teves pigues o Ara!, molt celebrats, així com l'estiuenca No t'encantis, que va fer volar camises i samarretes. «Doctor Prats seran sempre nostres», cridava l'Stroika. Durant la segona meitat del concert, els terrassencs es van permetre la llicència d'intercalar petits fragments de cançons com Cielito lindo ( Canta y no llores) i van aportar també el seu toc reivindicatiu explicant que, quan van a fer gires a l'estranger -el grup ha actuat recentment al Japó o al Marroc- els pregunten què està passant a Catalunya. «Nosaltres els diem que és molt senzill: som un poble que té una llengua, una cultura i tenim les portes obertes de bat a bat», va assegurar el cantant i guitarrista Marc Riera. La nit es va tancar amb els versos d' Ho tenim tot.