«S'estaven ensorrant i els estem recuperant», va explicar Roser Oduber a aquest diari al principi de novembre del 2007. Era el primer cop que l'artista nascuda a Panamà -i catalana des dels quatre anys- parlava del projecte i aleshores ja tenia clar que la rehabilitació era el pas previ a convertir l'espai en un punt de trobada del món de l'art contemporani i en una residència d'artistes.

Els forns van ser construïts al final del segle XIX i van tenir activitat fins als anys 40 del segle passat. «Funcionaven les 24 hores del dia, però després van quedar abandonats», va afegir Oduber. La restauració va seguir la filosofia de no intervenir de forma agressiva i aconseguir que el conjunt quedés integrat en l'entorn. Una manera de treballar que beu també del gènere del green art. Des d'aleshores, El Forn de la Calç ha acollit creadors d'arreu del món i ha exposat l'obra d'artistes tant del ter-ritori com forans.

L'exposició que s'inaugura avui al Museu Comarcal tanca la trilogia del desè aniversari que va començar a Artés fa un any, amb Fragments, on es va exposar l'obra de dotze artistes que, residint al Cacis, visitaven la localitat bagenca. La segona mostra va tenir lloc fa uns mesos al mateix Centre d'Art i Sostenibilitat, amb la degradació causada pel temps i el treball amb les restes d'obres ja desgastades com a motiu central.

El tercer episodi d'aquesta trilogia inclou diferents fotografies antigues dels forns, un treball audiovisual de memòria oral realitzat per Lluís Cerarols amb un calciner, en Manel Ponsa, i una representació dels nous usos culturals de l'espai molts anys després de l'abandonament de l'activitat minera.