«El mal querer» (Sony Music, 2018) és el disc més esperat de la tardor. I no només a Espanya, sinó en bona part del món. Per generar aquesta inusual expectació, Rosalía Vila Tobella (Sant Esteve Sesrovires, Barcelona, 1993) ha posat sobre la taula dos singles, Malamente i Penso en tu mirá, que acumulen 50 milions d'escoltes en streaming i 50 milions més amb els seus corresponents videoclips. I que han aixecat moltes butllofes per la seva experimentació i la seva transgressió des del flamenc més tradicional.
Amb cinc nominacions als Latin Grammy que es lliuren al novembre, la barcelonina és ja una icona global per a tota una nova generació. I ha anunciat el llançament de «El mal querer» per a aquest 2 de novembre a les pantalles gegants de Times Square a Nova York, ha rodat amb Pedro Almodóvar, ha estat aclamada en les xarxes socials per celebrities internacionals i recentment ha actuat al prestigiós programa de Jools Holland a la BBC.
Arriba el moment de la veritat per Rosalía, en definitiva, qui es refereix a El mal querer com la seva «tesi», el seu «projecte de final de carrera» per completar el Títol Superior de Flamenc a l'Escola Superior de Música de Catalunya. «Pensava a desenvolupar sobretot un concepte de directe partint d'un marc flamenc, però que no tingués res a veure amb un espectacle tradicional de flamenc». Rosalía presentarà el disc avui a Madrid.
Rosalía visualitza el personatge femení prenent poder i madurant, i declara que les seves cançons «sempre tenen aquest contingut de poder femení», explica, i afegeix que «sempre reivindicaré la imatge de la dona poderosa».
Partint d'una novel·la d'autor anònim del segle XIV titulada Flamenca, Rosalía desenvolupa la seva pròpia trama per lliurar «una obra rodona que no és només una col·lecció de cançons». El resultat és tan personal com inclassificable.
«És flamenc si consideres que la inspiració flamenca hi és prou present per encasellar aquí. És pop si consideres que l'abast és gran o el pot tenir», diu.
