Els jardins del castell dels Orsini saluden el visitant amb unes formacions terribles i grotesques que li atorguen el sobrenom de parc dels monstres. Passejar-se entremig de les curioses escultures tallades a la roca del singular enclavament del municipi italià de Bomarzo va fer que Jordi Desvilar (Barcelona, 1958), un turista fins aleshores d'allò més convencional, s'adonés que hi havia una altra manera de viatjar. «Em va canviar el xip el fet de descobrir que hi ha llocs insòlits, fantàstics, extraordinaris...», apunta. Fruit de la nova mirada és el llibre 100 escapades misterioses per Catalu-nya, que publica Cossetània.
Els atzars de la vida han portat Desvilar a viure a Manresa des de fa un parell de mesos. «Hi estic molt bé», admet, i fa un parell de comparacions d'allò més inesperades: «D'una banda, em recorda Edimburg perquè aquí tenim el carrer del Balç i a la localitat escocesa hi ha el famós carreró de Mary King's Close; de l'altra, Manresa és com Torí perquè a prop d'allà hi ha la Sacra di San Michele, que va inspirar a Eco la novel·la El nom de la rosa, i a prop d'aquí hi ha Montserrat».
De fer grans viatges arreu del món, el barceloní va passar a planificar rutes per regions concretes d'Europa amb la vocació de visitar escenaris fantàstics i llegendaris. «He arribat a prendre prou notes per poder fer un llibre», assegura. Aquest volum és, ara per ara, una il·lusió més que una realitat. Un dia, però, Desvilar va anar a visitar Jordi Farré, responsable del segell Cossetània, amb la proposta de publicar una guia sobre indrets misteriosos de Catalunya. Dit i fet, n'hi van sortir un centenar.
El misteri és un joc
Els llocs que Desvilar convida el lector a visitar tenen a veure amb «l'esoterisme i l'enigmística, amb allò que hi ha ocult rere les coses». I afegeix que «jo he estat sempre molt escèptic amb el que és paranormal». Quina és la diferència, doncs? «Una cosa és un joc, i l'altra una qüestió de fe, de creure-hi o no creure-hi», matisa: «per això, en el llibre també hi ha arquitectures fantàstiques com les de Gaudí i Jujol».
El recull que Desvilar presenta com a resultat final és exhaustiu i abasta tota la geografia catalana, incloses les terres del vessant nord dels Pirineus. Un catàleg extens ple de llegendes que arrelen en temps pretèrits però «no només això», ja que també inclou creacions contemporànies com el complex d'art brut de les cabanes d'Argelaguer (la Garrotxa).
Desvilar opina que «el patrimoni misteriós no és prou conegut», ja que, a vegades «ni tan sols als mateixos pobles on saben que existeix. No se li dona la importància que se li hauria de donar». En aquest sentit, l'autor creu que «s'hauria de donar a conèixer més, perquè no surt ni en guies ni en fullets». Una convicció que el porta a assegurar que «sovint som massa racionals».
Després d'haver trepitjat el país de dalt a baix, a Desvilar l'han sorprès els paratges del parc de Sant Llorenç del Munt -la cova Sima-nya, l'eremitori troglodita de Santa Agnès...-, el poble medieval de Montclús -que va quedar desbordat després d'un terratrèmol- i molts aspectes de la basílica de la Seu de Manresa, com el sepulcre del canonge Mulet: «el van assassinar i, al cap de seixanta anys, va ressuscitar».
Totes les propostes que fa Desvilar en el llibre són llocs visitables «i d'accés assequible o, com a mínim, que no són difícils». A 100 escapades misterioses per Catalu-nya hi batega la voluntat que les institucions integrin aquest tipus de patrimoni en la seva oferta turística. «A Milà, què visita tothom? El Duomo, és clar; però al costat hi ha el santuari de Sant Bernardino dels Ossos, que no coneix ningú, i és molt interessant. La paret està entapissada d'ossos».
«Jo soc dels que, quan arriben a una església, pregunten si hi ha una cripta», diu el barceloní. Gràcies al seu llibre, Desvilar confia que hi hagi més gent amb ganes d'experimentar el plaer de conèixer la cara B de destinacions que ofereixen més del que sembla.
