Traductor i poeta, Marcel Riera (Badalona, 1956) és un autor prolífic que en els darrers temps ha vist com arribaven a les llibreries diversos títols que porten la seva signatura. Dos d'aquests els presenta aquesta tarda, a les 19.30 h, a la Llibreria Aqualata d'Igualada: la traducció d' Un altre temps. Poemes escollits, de Wystan Hugh Auden; i No seràs un estrany, un poemari de collita pròpia.
Què es podia llegir d'Auden en català fins ara?
No hi havia cap antologia com la que hem publicat amb Edicions de 1984, i això que Auden és un dels grans poetes del segle XX, sinó el millor.
Sembla estrany.
Edicions del Mall va publicar el 1985 Horae Canonicae, amb traducció d'Eduard Feliu; Quaderns Crema va treure dos llibrets traduïts per Salvador Oliva, Poemes (1978) i Vint-i-set poemes (1995); i Narcís Comadira va publicar Digue'm la veritat sobre l'amor a Edicions 62 (1997). Eren llibres petits, alguns ja estan exhaurits.
Ja tocava, doncs?
Jo m'he proposat traduir la bona poesia anglesa del segle XX que encara no tenim en català. En els dos darrers anys he traduït dues mil pàgines de l'anglès.
Quin és el valor d'Auden?
Quan el fulleges, ja veus que és una veu sense parió, una poesia d'alta volada, densitat intel·lectual. Auden coneixia la tècnica de la poesia i per això podia escriure en qualsevol modalitat de vers.
«Un altre temps», doncs, fa un recorregut per tota l'obra del poeta anglès?
Exacte, és una antologia de la seva trajectòria en ordre cronològica, des del primer llibres fins als poemes que es van publicar després de la seva mort. La tria és eclèctica. Hi ha els poemes mítics d'Auden, els famosos; també d'altres que representen les diferents èpoques de la seva producció; i els que m'agraden a mi, poemes que jo crec que són molt bons.
No deu haver estat una tria fàcil: la seva obra és extensa.
Hem volgut que el que hi ha sigui representatiu. Per exemple, ell té quatre poemes llargs, que no tenien lloc en una antologia com aquesta, i hi hem posat el més emblemàtic, Carta a Lord Byron.
Què hi diu en aquesta peça?
Ell escriu a Byron, que havia viscut cent anys abans, per explicar-li com ha canviat el món des que ell no hi és. I nosaltres, avui en dia, el llegim pràcticament un segle després d'haver-lo escrit. Això és una gran paradoxa, perquè la distància temporal entre ell i Byron és la mateixa que entre nosaltres i Auden. És un poema fantàstic. I he respectat la rima.
En el pròleg, Àlex Susanna cita una frase d'Edward Mendelson, el marmessor de l'autor, on assegura que «Auden és el primer poeta de llengua anglesa que es va sentir com a casa al segle XX». És una sentència que diu moltes coses.
És una frase intel·ligent perquè, efectivament, diu moltes coses. Auden era un home curiós, tenia interès per la ciència -li venia de família- i també per la religió, ja que tenia un avi que era pastor anglicà. Ell, a més, va estudiar engi-nyeria de mines, i va ser aleshores quan va descobrir la vocació literària, però aquesta experiència va fer que també s'interessés per l'enginyeria. Auden sempre va escriure sobre les coses que passaven al món, i al segle XX en van passar moltes, de coses.
De quins temes es va ocupar, doncs, W. H. Auden?
Ell va veure la desaparició de l'Anglaterra industrial, va viure la guerra, el marxisme, la irrupció de la modernitat, la cultura hippie dels Estats Units, les diferències entre els dos continents, la guerra freda, la música... De tot això en va parlar en els seus poemes. Eren qüestions que, fins aleshores, no es tractaven, i ell ho va fer i, a més, amb profunditat intel·lectual.
Una figura innovadora.
Semblava un filòsof poeta... Em puc imaginar les converses entre Bertrand Russell i W. H. Auden, i l'un transcrivint-les en prosa i l'altre en poesia.
Auden va anar més enllà de la poesia?
I tant! Tenia una formació acadèmica en grans centres universitaris d'Anglaterra i Estats Units. Va dedicar un assaig a Shakespeare, va escriure teatre, guions per a la ràdio, llibrets d'òpera amb autors com Stravinsky, va impartir conferències magistrals a Oxford i altres universitats, i també va exercir de crític literari. Auden té dos volums de mil pàgines cadascun sobre crítica literària.
No li van donar mai el Nobel.
Cert. Però és un poeta admirat pels poetes anglesos i nord-americans moderns, tothom el respecta i una referència indiscutible del cànon poètic anglosaxó.
Quina va ser la recepció d'Auden a Catalunya?
És un poeta que aquí va tenir poca influència. Sobretot en Gabriel Ferrater, també en Francesc Parcerisas i, diria, que en Narcís Comadira. Es nota que han llegit Auden i l'han interioritzat. Per això tots tres són tan bons. Si fas bones lectures, t'acaben deixant un pòsit.
A la presentació d'Igualada, també parlarà del seu poemari, «No seràs un estrany».
Quan fas de traductor i de poeta, ambdues activitats es retroalimenten. Traduir poesia és fer poesia: desmuntes un poema en una llengua i el muntes en una altra. El resultat és una poema amb vida pròpia, que has hagut de reescriure en un codi diferent. I vas aprenent coses que et donen ofici com a poeta. El perill, però, és caure en el mimetisme.
El seu poemari, doncs, beu d'aquestes influències?
Sí, és un poema llarg que té Joseph Brodsky com a excusa: parlo de la creació literària, del geni que subverteix l'ordre establert, de les dèries que tenia Brodsky, que també són les meves... Brodsky era un gran admirador d'Auden, que va ser el primer poeta que el va ajudar a trobar feina quan va anar als Estats Units.
Darrerament, traduïts per vostè han sortit «Aquesta és la meva carta al món», d'Emily Dickinson; «Poesia completa», d'Edward Thomas; «L'amor no ho és tot», d'Edna St. Vicent Millay; i el volum d'Auden. No para. Ha estat més qüestió d'atzar que una altra cosa. Són treballs que tenia fets i la programació de les editorials han propiciat la coincidència.
