El Concello de Boqueixón, molt a prop de Santiago, conserva innombrables relats sobre el Pico Sacro, la muntanya que presideix aquesta geografia jacobea envoltada de llegendes i monuments. La muntanya és una formació de quars de gran rellevància geològica, resultat d'antics moviments tectònics. Amb la seva forma inconfusible de piràmide serveix de referència als pelegrins que es dirigeixen a Compostel·la i des del seu cim es contemplen unes espectaculars vistes de la comarca.

Un dels relats més coneguts és el que apunta el lloc com llar de la reina Lupa, que habitava en un palau al qual s'accedia a través d'un estret pas entre les roques del cim. Quan es va convertir al cristianisme va oferir una ubicació per a l'enterrament de l'apòstol Jaume, que seria en el bosc Libredom, en la futura Compostel·la.

Des de la Via de la Plata, el Pico Sacro marca l'última etapa del Camí de Sant Jaume i és el primer lloc des d'on s'albiren les torres de la catedral compostel·lana. El ter-reny està adobat d'altres encants autèntics com les famoses coves i les vistes de la zona amb el riu Ulla corrent al voltant. També hi ha túmuls.

Existeix un Centre d'Interpretació del Pico Sacro que facilita informació clau per entendre la gènesi i l'evolució històrica d'aquest monument natural. Està situat a l'antiga casa rectoral de Lestedo, construïda el segle XVIII i restaurada i condicionada per a la visita. La geologia, les llegendes i la història són els fils conductors del recorregut. Un audiovisual posa el colofó a aquesta immersió a la muntanya sagrada. També es poden concertar excursions guiades al mirador. El centre, després d'unes reformes, reobre les seves portes el gener.

Boqueixón té altres atractius, com el viaducte de Ponte Ledesma, amb els seus arcs i tallamars de granit. També hi ha nombroses ermites com la de San Marcos a Castro-Oural, el santuari de San Sebastián al Pico Sacro o la de Santa María da Fonte a Pousada. D'herència romànica és el pont de Busacos, que s'alça sobre el riu Pereiro. Aquestes aigües formen una vistosa caiguda al seu pas per Ramil, on també existeix un pazo.

Igual de bonics són els espais naturals que abunden al Concello, com el de la capella de San Paio a Codeso, on hi ha un salt d'aigua, diversos molins restaurats i una font «milagreira», tot envoltat d'un frondós bosc de ribera.