Per què estic tan neguitós?», es preguntava Jordi Salvador dimecres, abans de la projecció del llargmetratge La vida sigue igual a l'Auditori de la Plana de l'Om. Aquest manresà que va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma amb Isaki Lacuesta i que es guanya la vida venent electrodomèstics, no podia amagar l'emoció de veure acabada la seva primera pel·lícula. Reconeix que «el film té moltes mancances i es veu que és amateur», però Salvador, que n'és el director, guionista i productor, es mostra orgullós d'haver materialitzat un dels seus somnis.

Tot va començar fa un parell d'anys. «Vaig escriure un guió per treure alguns fantasmes que tenia a dins, barrejant coses que em passaven a la vida real amb altres de ficció». La de dimecres no era una presentació oficial, sinó una projecció per als membres de l'equip que la van fer possible, familiars i amics. La projecció era el punt de partida d'un film fet sense productora ni subvencions, i gairebé sense pressupost, «cinema low cost d'arrel», com el defineix l'autor, i amb denominació manresana. La vintena de persones que hi han participat ho han fet de manera desinteressada. No hi va haver ni càsting. «Al Kursaal feien unes classes de teatre i vaig demanar qui volia participar a la pel·lícula». Salvador fa una menció especial de la tasca del càmera, director de fotografia i muntador, David Manzano, «sense ell no hi hauria pel·lícula».

Els rodatges es van fer els diumenges i unificant espais. «Gairebé el setanta per cent de les gravacions estan fetes a casa meva», apunta l'autor, que confessa que «vaig convertir una situació personal negativa en una cosa positiva, fer la pel·lícula». A excepció d'algunes escenes a Santpedor i Castellgalí, les localitzacions són a Manresa i s'hi reconeixen exteriors de la ciutat com la Seu, la Plana i el Passeig.

La vida sigue igual parla dels somnis incomplerts, els amors impossibles, l'amistat i la família. Una comèdia d'embolics amb una pinzellada dramàtica. Ara, la idea de Jordi Salvador és «poder portar el film a festivals o trobar algun distribuïdor». De cara a la propera pel·lícula, de la qual l'autor diu que ja té mig guió escrit, «m'agradaria que sigui amb més mitjans».