Més enllà de les xifres, algunes exactes, d'altres aproximades que diuen que Manresa clou la capitalitat de la cultura catalana amb més de 60.000 espectadors, 236 activitats realitzades en 133 espais i la participació de 164 entitats i col·lectius, el pòsit deixat per la celebració al llarg del 2018 s'hauria de traduir en una frase: «Junts som més potents». És a dir, l'àmplia tradició associativa de la ciutat s'ha evidenciat, encara més, amb l'organització de Manresa, Capital de la Cultura Catalana 2018: les virtuts d'un model participatiu, segons els seus promotors, han quedat àmpliament visibles i demostrades.

El balanç d'una capitalitat centrada en el lema «Ponts de cultura» el van fer ahir la regidora de Cultura, Anna Crespo, acompa-nyada de l'alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, i el president de l'organització Capital de la Cultura Catalana, Xavier Tudela, que va remarcar «l'èxit» d'una convocatòria que es va iniciar correctament, va anar in crescendo i va acabar d'una manera «molt potent». Un «esforç», va demanar, que no hauria de quedar-se «circumscrit a aquest any», sinó aprofitar l'embranzida «a l'estil Barcelona 92» per «treure'n el màxim profit. Segons Tudela, que no va estalviar elogis, «ha estat un esdeveniment de ciutat i de país en el qual Manresa ha demostrat el que pot oferir. Les capitals culturals futures vindran a Manresa per veure què ha succeït aquí durant aquest any». El relleu ara el té Cervera. I Tudela va llançar un ham a Ju-nyent per d'aquí a uns anys: tornar a fer una aposta per una nova capitalitat cultural a Manresa.

Crespo va fer un repàs exhaustiu de les xifres i va remarcar, sobretot, «un model que es va decidir que fos participatiu, i es va reivindicar les entitats i també es va apostar pels artistes de casa», i es va descartar un comissariat únic i noms rutilants. La capitalitat, va dir, ha servit per redescobrir espais com a escenaris de cultura, com el parc del Cardener i el parc de Puigterrà», i per impulsar nous esdeveniments escènics que en seran el llegat, com ja va avançar aquest diari el desembre passat. Es tracta del festival de dansa Batecs, que ha permès, també, el naixement de la Plataforma per a la Dansa de la Catalunya Central; el Festivalet de Circ, que impulsa la Crica, i la Festa del Riu.

Un model participatiu que va donar forma un consell assessor format per 16 persones, vinculades a la cultura i a les quals proposarà que s'integrin al «Consell de Cultura de la ciutat» per afrontar propostes de futur: «S'ha demostrat que plegats podem fer molt i connectar a projectes entitats completament diferents com el Centre d'Estudis del Bages amb Manrusionica».

Junyent, que va cloure el balanç, va recordar que la iniciativa va sorgir el 2014, quan el ple municipal va aprovar per unanimitat la candidatura de Manresa per ser capital de la cultura catalana. Per a l'alcalde, la capitalitat ha permès «promocionar i projectar la ciutat arreu de Catalunya i ha contribuït a «reforçar la manresanitat». Amb la vista posada en la futura Manresa 2022, la capitalitat, va dir Ju-nyent, ha estat «una bona mostra del que podem fer si treballem conjuntament. La cultura haurà de jugar un paper important».