anresa, durant tot el 2018, ha estat Capital de la Cultura Catalana amb un ampli ventall d'activitats culturals, molt diverses i, sobretot, amb la participació i col·laboració del teixit associatiu manresà, que, per altra banda, és molt gran. Tots els participants han contribuït en la difusió de la nostra cultura i en la promoció de la capital del Bages.

La Capella de Música de la Seu, amb els seus 407 anys de vida musical, també va voler participar-hi amb un concert titulat Passat i present de la Capella de Música de la Seu. Una immersió musical i conceptual a l'entitat dirigida per la seva directora Mireia Subirana. Recordem que, en data del 27 d'agost del 1611, el bisbe de Vic i de Manresa, Onofre Reart, concedí la fundació d'un mestre de cant i afegí dos corers als dos existents. Així començà l'existència de la Capella de Música que encara perdura en la nostra basílica; sense oblidar l'existència d'un orgue, documentat en el llibre del Consell de la Ciutat (any 1506), que es construí gràcies als consellers de la ciutat per col·laborar amb els cants i do-nar més relleu a les celebracions religioses de la Seu.

En el concert de la capitalitat, la Capella de Música va oferir una pinzellada musical a través d'obres del seu Arxiu de Manuscrits Musicals, que conserva partitures de compositors catalans i universals més representatius -sobretot del segle XVIII i XIX-, i també de músics que van exercir càrrecs a la mateixa Seu, tot mostrant la importància que té la música en les celebracions litúrgiques. Així van oferir el Responsori de Nadal Quem vidistis pastores, amb música de Caietà Mensa (1765-1845); Salve, de Francesc Xavier Andreví (1768-1853); Ave Maria, de Magí Pontí (1815-1881); Gradual Justus ut palma florebit, de Francisco Escorsell (1829-1900); Gradual Corpora Sanctorum, de Miquel Augé (1885-1936); Himne a Santa Cecília amb música de Miquel Augé i lletra en català de Josep Pastoret (1863-1836); Marxa de Sant Ignasi, música i lletra tradicional en català en la versió de José M. Beobide (1882-1967); i Glòria de la Missa de la Verge de l'Alba, amb música de Josep M. Massana (1921-1984). Fent un bis amb els goigs de la Llum, en la versió de Miquel Blanch (1889-1936).

Vaig tenir l'honor de poder col·laborar-hi fent un breu comentari de les obres i dels seus compositors i, alhora, vaig esmentar els directors que l'han dirigit des de l'any 1939, que, moltes vegades, resten en l'anonimat, tot i que són una peça cabdal en la seva pervivència a través del temps.

Així doncs, anoto els seus noms i els anys que han exercit la direcció: Eudald Pla (1939-1957); Agustí Coll (1957-1965); Pere Claret (1965-1966); Ignasi Torras (1966-1997) amb el reconeixement de l'Ajuntament concedint-li la Medalla de la Ciutat de Manresa; Bernat Vivancos (1997-1998); Marc Marcet (1998-2005); Lluís Cano (2005-2007); l'equip format per Marc Marcet, Maria Josep Garriga, Oriol Torras i Joan Ballús (2008); i des del febrer del 2009 Mireia Subirana.

La Capella de Música sempre ha acompanyat les celebracions de la col·legiata-basílica, però també ha col·laborat en altres manifestacions musicals manresanes, a més a més de l'enregistrament del CD Músiques religioses (2003), amb les obres que ha interpretat més assíduament al segle xx. Tot plegat fa que la Capella de Música de la Seu sigui un preuat patrimoni musical manresà.