Vivim en un ara i un aquí lleugers, evanescents, diria el sociòleg i filòsof francès Gilles Lipovetsky. Una idea que connecta amb la societat líquida de Bauman i que va interessar poderosament l'actor Ivan Benet fins al punt que en va escriure un text -a quatre mans amb Víctor Borràs, de la compa-nyia anoienca Teatre Nu- que significa el seu debut com a autor teatral. Després d'estrenar-se el mes d'octubre passat a Girona en el marc del Festival Temporada Alta, La lleugeresa i altres cançons va passar per la residència del grup de Sant Martí de Tous i demà a la nit es podrà veure al Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada, en l'inici d'una gira prèvia a l'estada a la Sala Beckett de Barcelona.
«Tenia ganes de passar el pensament de Lipovetsky al teatre, però d'una manera divertida, sense que fos intel·lectualment evident», explica Benet d'un muntatge que combina el monòleg amb el thriller i el cabaret musical a través de la interpretació d'Aida Oset. «L'autor francès diu que vivim uns temps lleugers, on el pensament és menys profund i les relacions, més volàtils», afegeix l'intèrpret, que aquesta setmana viu la darrera setmana de funcions de L'habitació del costat a La Villarroel.
Més enllà de la potència de l'anàlisi de la societat occidental que fa l'autor de La pantalla global, a Benet també el va seduir l'absència de judici de valor i de categorització moral. «Lipovetsky no jutja el nostre temps, no expressa si aquesta lleugeresa característica del moment que vivim és una cosa positiva o negativa», apunta: «Ell diu que és fàcil criticar-ho, i és obvi que el tipus de relacions que s'estableixen entre les persones amb les noves tecnologies poden ser dolentes, però també hi ha elements bons, com la llibertat d'elecció».
La complicitat de Teatre Nu
Per a aquest viatge, Ivan Benet va recórrer a l'amistat i el talent de Víctor Borràs i la companyia Teatre Nu. «Ens coneixem del temps de l'Institut del Teatre i li vaig proposar d'escriure el text entre tots dos», rememora: «L'argument se centra en una infermera amb problemes que ha de deixar la feina. Tancada a casa, vol saber què va passar que va fer que hagués de plegar de treballar». El paper va ser creat per a l'actriu barcelonina Aida Oset -membre del duet de música electrònica Nuu-, que canta i toca la música creada per ella mateixa per a l'espectacle.
«Ens interessava la figura d'una infermera perquè és algú que està entremig del pacient i del metge, és una persona que ajuda a tots dos, però no és ni el causant del problema ni el qui l'ha de curar. Ve a ser allò el punt mig entre allò que som i allò que hauríem de ser». En aquest sentit, Benet reconeix que l'elecció del personatge implica «un homenatge al món mèdic». El públic, indica el coautor, «ha d'anar descobrint per què aquesta dona vol cantar però no ho pot fer».
Una certesa i un interrogant
Lipovetsky no jutja, explica Benet, a l'inrevés del que acostuma a fer el cos social: «Tendim a criticar les xarxes i les noves tecnologies, però hi estem posats; diem que són molts dolentes però les fem servir constantment. Per relacionar-se, aquest nou escenari és i serà un problema: avui en dia, els adolescents ja no saben dir-se les coses a la cara, necessiten fer-ho a través de la tecnologia, i això no és bo, evidentment».
En tot cas, però, «qui ha de jutjar és l'espectador, s'ha de preguntar quin és l'ús que ell en fa». En el diàleg amb el públic que tota escenificació implica, el text de Benet i Borràs fa que cadascú, a la platea, hagi de reflexionar «com em situo jo en aquesta era de la lleugeresa».
Ivan Benet considera que l'anàlisi de Lipovetsky «és molt teatral: la unió de teatre i moral no em convenç; però sí el vincle entre teatre i dubte, qüestionament. La lleugeresa i altres cançons és un espectacle sobre l'error, som culpables dels nostres errors i això és dolent o, simplement, forma part de la condició humana?».
A les dues funcions realitzades fins ara, entre el públic hi va haver gent del món de la medicina, «que va connectar molt amb el que va veure». De fet, l'empatia ha tingut un sentit bidireccional: «Per als assajos, fins i tot vam anar a l'Hospital Clínic», recorda Ivan Benet.
La lleugeresa i altres cançons es presentarà demà dissabte a Igualada, «farem encara un parell de bolos més i després estarem a la Sala Beckett de Barcelona del 25 d'abril al 12 de maig». Posteriorment, «hi ha l'opció de fer una gira», afegeix Benet.
