«Si parlem de Santi Arisa pensem en ell com el gran bateria, però Arisa és, sobretot, músic, i en el primer moment va ser cantant». Així presentava Josep Maria Oliva, programador del Club de la Cançó, el músic manresà que suma més de cinquanta anys de carrera, que actuarà demà, dijous, a la Sala Petita del Kursaal (20 h), amb una proposta coneguda, Taverna de poetes, que ara presenta renovada i amb una posada en escena amb un tret diferencial: la col·laboració a les veus de la seva dona, Agnès Miralbell, mestra d'educació musical. Amb Arisa i Miralbell el Kursaal celebrarà el Dia Mundial de la Poesia.

En els últims anys, Santi Arisa (1947) ha musicat diversos poetes catalans en un treball emparentat amb el dels cantautors, que s'ha recollit en tres discos i en l'espectacle Taverna de poetes. Un muntatge que ja es va poder veure el 2013 al Club de la Cançó, a la sala El Sielu. Arisa també va signar la renovada proposta amb Miralbell («sempre estic d'esquena al públic, ara em situaré de cara», explicava) que s'ha pogut veure a Canet de Mar, on el músic havia viscut molts anys, i a Castellnou de Bages, on resideix la parella. «El Santi sol s'ho menja tot», argumentava Miralbell, però quan li va proposar de cantar a l'escenari, ella va decidir acceptar el repte. «Està molt il·lusionada», comentava el músic manresà. De fet, tant com ell.

En l'espectacle, explicava Arisa, s'interpretaran «diversos poemes de Miquel Martí i Pol», a qui el músic manresà va dedicar un muntatge, Tot és en tot, basat en una antologia poètica de l'autor de Roda de Ter. Una tria pensada, essencialment, per poder empastar les veus. També s'escoltaran poemes de Pere Quart («m'encanta!», exclamava Arisa), del surienc Salvador Perarnau («potser no és tan conegut però és un tros de poeta»), de J. V. Foix ( És quan dormo que hi veig clar) i La vaca cega, de Joan Maragall, un poema «que no està gravat» en els seus treballs i per al qual, va dir, demanarà «la participació del públic». En contraposició, Miralbell i Arisa interpretaran la satírica La vaca suïssa, de Pere Quart, i algun dels poemes de Fer-ran Anell («un gran amic, a qui sempre truco quan tinc dubtes sobre el significat d'un poema»). Arisa no oblidarà la percussió i, al final, el bateria n'oferirà «de propina», i també tocarà el piano mentre Miralbell recita un parell de poemes com Ara mateix, de Miquel Martí i Pol.

Si bé el format a duet que portaran demà a la Sala Petita del Kursaal els permet oferir un espectacle «més íntim, més proper», Arisa no amaga que si la música visqués una «època de vaques grasses» (continuant amb el mamífer) ell preferiria el format amb 7 o 8 músics amb què, fa anys, havia portat a l'escenari Taverna de poetes. Però «no hi ha calés per pagar músics». La intenció, però, amb aquest espectacle continua sent la mateixa: «amb blues, funky, posar a l'abast del públic i donar a conèixer uns poetes i uns poemes».