20 de maig de 2019
20.05.2019

EXPOSICIÓ 40 ANYS REGIÓ7 | PUIGCERDÀ


El patrimoni que la intolerància s'endugué

Una ruta repassa el ric patrimoni gòtic i barroc que es va perdre a Manresa a l'inici de la guerra

19.05.2019 | 23:59
Els historiadors Joaquim Aloy i Josep Alert en la ruta que va tenir lloc ahir

E l prolífic escriptor i excepcional cronista Josep Pla va escriure que «a Manresa els convents es confonen amb les fàbriques, i les fàbriques amb els convents». Una frase que resumia la fisonomia de la ciutat abans de la Guerra Civil Espanyola. I és que, a partir del 1936, en esclatar el conflicte bèl·lic, el paisatge urbà de Manresa va canviar radicalment amb l'enderroc d'esglésies per part dels membres del Comitè Revolucionari i Antifeixista, dominat per l'esperit anticlerical que imperava en diverses classes socials de l'època. Una ruta que va tenir lloc a Manresa ahir al migdia, amb els historiadors Josep Alert, Joaquim Aloy i el director del Museu Comarcal, Francesc Vilà, va servir per imaginar com era la ciutat quan bona part del llegat artístic i patrimonial seguia dempeus.

Com un trencaclosques impossible d'encaixar, parts de l'arquitectura d'esglésies de Manresa que es van enderrocar es conserven en un magatzem que hi ha sota la plaça de la Reforma de propietat municipal. Un tresor patrimonial fet a miques, però que serveix per imaginar, amb escultures i antigues columnes, com devien ser les esglésies que hi havia abans de la guerra. L'historiador Josep Alert ho tenia clar en iniciar la ruta d'ahir: «Avui dia serien un reclam per atraure turistes». I és que el 7 de setembre del 1936 s'inicià l'enderrocament de set esglésies grans de Manresa: Sant Pere Màrtir, Sant Miquel, l'església de Sant Ignasi i l'antic Hospital de Santa Llúcia, el convent de les Caputxines, el Carme, el convent dels Caputxins i l'església de Sant Bartomeu.

El tram de la ruta que va passar la visita al magatzem va ser la que va impressionar més els visitants en veure fotografies velles dels antics temples i els diferents elements in situ que la configuraven. La basílica de la Seu es va salvar per poc, l'Ajuntament, en l'esclat de la guerra, va perdre poder a la ciutat enfront del Comitè Revolucionari, però una carta de l'alcalde Francesc Marcet publicada al diari El Dia es va mostrar radicalment en contra de la demolició. També va aparèixer un moviment per salvar la basílica manresana. La Seu contiua sent una de les joies de la història de la ciutat, però elements d'altres esglésies amb un ric patrimoni gòtic i barroc es mantenen a trossos com un record desdibuixat i una advertència de com hauria pogut ser Manresa si la intolerància de l'època no n'hagués promogut la destrucció.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.