De la Venècia de Claudio Monteverdi al Leningrad de Xostakòvitx passant per la Viena de Mozart o la Barcelona d'Isaac Albéniz. O, si es prefereix, de 'L'incoronazione di Poppea' a 'Lady Macbeth Mtsensk' passant per 'Les noces de Fígaro' o 'Pepita Jiménez'. Vuit estrenes operístiques i les ciutats que les van acollir conformen el recorregut de l'exposició 'Òpera. Passió, poder i política' que arriba al CaixaForum de Barcelona de la ma del Victoria and Albert Museum. Una mostra que pretén relligar 400 anys d'història europea a través de la lírica a partir dels importants fons del museu londinenc, amb prop de 300 elements il·lustratius des de vestits i instruments originals fins a partitures i documentació diversa. A Barcelona, l'exposició suma una secció dedicada a l'estrena al Liceu de 'Pepita Juménez', d'Àlbèniz el 1986.

A partir de vuit estrenes europees de vuit compositors a vuit ciutats, la mostra examina els moments clau dels 400 anys d'història de l'òpera, des de les seves arrels a la Itàlia renaixentista fins a la forma que té actualment. "Buscàvem explicar la història de l'òpera, de les ciutats i d'Europa, i vam escollir aquells títols que ens portessin al llarg de 400 anys i que abastessin la majoria de fites musicals", explica a l'ACN Kate Bailey, conservadora del departament d'Arts Escèniques del Victoria and Albert Museu, i comissària d'aquesta exposició.

Estrenada a Londres l'any 2017 i després d'haver passat per CaixaForum Madrid la primavera passada, l'exposició ha aterrat ara a Barcelona. La mostra va ser concebuda pel Victoria and Albert Museum, amb la col·laboració de la Royal Opera House, i produïda per "la Caixa".

"Escollir els títols va ser el més difícil perquè pots explicar la història amb múltiples estrenes", admet la comissària. El muntatge busca subratllar la relació de les ciutats amb els títols que s'hi van estrenar. Per exemple, 'Les noces de Fígaro', de Mozart, una de les més cèlebres del compositor austríac i que a parer de la comissària funciona com a "mirall" de la societat vienesa de l'època. "En aquesta sala veiem com el compositor coneixia la societat vienesa, com la va mostrar, qüestionant-la", diu sobre l'argument de l'òpera. "Estic encantada de poder mostrar el piano que Mozart va fer servir", afegeix Bailey, fent gala dels diversos i significatius fons que exhibeix la mostra, molts del Victoria and Albert Museum.

Amb tot són fins a 30 les institucions que han col·laborat d'una manera o altra amb l'exposició. A Barcelona, concretament, s'hi ha sumat el Gran Teatre del Liceu, per participar en un nou àmbit dedicat a l'òpera 'Pepita Jiménez' d'Isaac Albéniz. Aquest títol es va estrenar l'any 1896.

La secció ha estat possible gràcies als préstecs del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el mateix Liceu, entre altres. Així, s'hi mostren obres de Ramon Casas, juntament amb la partitura original de 'Pepita Juménez' o el piano amb què Albèniz va compondre l'òpera.

Una de les particularitats de la mostra és el seu caràcter "immersiu", ja que es convida el visitant a recórrer-la amb una àudio guia poc convencional: les músiques dels títols operístics van sonant mentre el visitant avança, amb petites incursions didàctiques d'una veu coneguda i estretament vinculada a l'univers musical com és la del director musical del Liceu, Josep Pons.

Entre els objectes exposats destaquen el disseny de vestuari de Salvador Dalí per la producció de 'Salomé' de Peter Brook (1949), la partitura original de 'Nabucco' de Verdi; o el certificat de matrimoni de Mozart amb Constanze Weber, procedent de la British Library.