De la colonització d'Amèrica -Colom havia nascut a Barcelona?- fins al millor jugador del món, l'argentí Lionel Andrés Messi, que, per si algú ho desconeixia, té les arrels a la Noguera, d'on eren els seus besavis emigrats a l'Argentina el 1928. Els estrets vincles -comercials, culturals, esportius, gastronòmics, migratoris- des del segle XV fins ara entre el continent llatinoamericà i la Ciutat Comtal es posen en relleu en la guia La Barcelona latinoamericana. És la setena de la col·lecció «Barcelona Cosmopolis» i la quarta que signa el manresà Joan M. Serra (1951). Editada directament en castellà, la recerca de les petjades que han unit els països llatinoamericans amb la capital catalana deixa palesa, segons Serra, la «intensitat de les relacions, sobretot amb Argentina».

Serra, mestre i llicenciat en Geografia, és també l'autor de La Barcelona britànica i irlandesa, La Barcelona africana i La Barcelona germànica i del Benelux, pertanyents a la col·lecció «Barcelona Cosmopolis», coordinada pel manresà Josep Huguet i nascuda de la col·laboració entre l'editorial Cossetània i l'empresa bagenca CatEmocions amb l'Ajuntament de Barcelona. Per fer-ne la llatinoamericana, explica Serra, no ha patit. De bibliografia n'hi ha, i «força». Destaca el llibre Diccionari de catalans d'Amèrica (4 volums), editat el 1992, una autèntica «base de dades amb més de 3.000 noms». Les guies, poc convencionals, són una invitació perquè visitants i locals coneguin l'empremta deixada per diferents països o cultures a Barcelona al llarg de la història. Farcides d'anècdotes i curiositats, els llibres incorporen itineraris temàtics (en aquest cas, tretze) i per barris (en la nova guia, a Ciutat Vella; Sants-Montjuïc; Sarrià, Sant Gervasi i les Corts; Eixample; Horta-Guinardó i Gràcia; i Sant Andreu i Sant Martí). El lector trobarà, diu Serra, unes «180 localitzacions» que expliquen el flux entre Barcelona i Amèrica Llatina.

La guia, amb pròleg del periodista Germà Capdevila, comença destacant el paper dels catalans i de Barcelona en la colonització del continent americà. Des dels primers expedicionaris catalans (com el monjo de Montserrat Bernat Boïl, que va participar en el segon viatge de Colom, i Joan Orpí, explorador de Veneçuela) passant per la «interrupció de les relacions comercials entre el segle XVI i mitjan XVII» i la represa «quan a Catalunya se la integra en la monarquia borbònica». Serra remarca la relació especialment intensa que es va establir «del 1850 al 1939». Del «somni americà» que buscaven els immigrants que sortien del port de Barcelona (i que, per exemple, es va revertir en tretze presidents, fills o nets de catalans, en sis repúbliques americanes al llarg dels segles XIX i XX), la intervenció de catalans establerts en les colònies en la independència d'alguns països llatinoamericans (Matheu i Larreu a l'Argentina, per exemple) o l'establiment de la Ciutat Comtal com la capital de l'edició de llibres en castellà per al continent americà.

Un punt i a part el configura la fugida a l'exili de personalitats de la cultura, l'art, el pensament i la ciència coincidint amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, com l'escultor Ernest Maragall, l'actriu Margarida Xirgu i els doctors Pi i Sunyer; escriptors com Pere Calders, Pere Quart, Agustí Bartra i Anna Murià i Avel·lí Artís-Gener. I, al revés, amb noms com García Márquez, José Donoso i Roberto Bolaño. Entre els personatges de la Catalunya Central presents en la guia, el lector trobarà el bisbe Casaldàliga o el 'Savi Català', el berguedà Ramon Vinyes.

I ara? Serra prepara una nova guia que es fixarà en els lligams entre Barcelona i els països nòrdics, bàltics i Rússia. Quedaria nord-amèrica i el Carib.