10 de desembre de 2019
10.12.2019

Els paradisos minerals atreuen turistes

Una guia d'autoria manresana proposa visitar 21 indrets d'arreu del país que han museïtzat el seu potencial geominer

09.12.2019 | 21:01
D'esquerra a dreta, Huguet, Mata Perelló, Climent i Polinario

Els homes exploten la sal que brolla de la terra a Cardona des de fa sis mil anys, en plena era neolítica, un recurs que també van fer servir els romans i, més tard, els senyors medievals, per als qui era una eina de poder. Avui en dia, la ciutadania pot conèixer in situ la història i la importància de l'extracció salina gràcies a la museïtzació de la Muntanya de Sal, un dels 21 equipaments que inventarien els autors del llibre De les pedres en fan pans, una guia pionera del turisme geominer.

«No tenim constància que se n'hagi fet cap altre, ni tan sols que es faci servir el concepte», explica Josep Huguet (1951), un dels dos autors manresans que signen aquesta obra –l'altre és Josep Polinario (1992)– juntament amb dos lleidatans vinculats a la comarca, Josep Maria Mata Perelló (1942) i Ferran Climent (1977). La publicació té el patrocini de la firma ICL Iberia.

«La guia vol donar a conèixer tant els trets geològics dels llocs que convidem a descobrir com la intervenció humana al llarg de la història», anota Huguet d'un volum en què es ressenyen espais museïtzats sobre la mineria i l'aigua. La virtut del llibre és que «hi surten pràcticament tots els equipaments que estan oberts a la visita del públic arreu del país» i, alhora, marca distàncies amb el turisme industrial perquè aquest «sembla que parla molt de màquines i poc de les persones».

Repartits arreu del país, hi trobem espais que expliquen històries tan curioses però reals com la febre de l'or que hi va haver al riu Segre, a Balaguer, sobretot en època andalusina; llocs tan singulars com la mina Eugènia, que acull el centre sobre l'explotació del plom a Bellmunt del Priorat; el Museu Hidroelèctric de Cabdella, que rememora la producció d'energia per electrificar Barcelona; i Thermalia, un equipament ubicat en un antic hospital, que mostra el vincle i l'ús de les aigües termals a Caldes de Montbui. «Tan necessari és explicar d'on ve l'aigua sulfurosa com l'ús que se n'ha fet al llarg dels segles, des dels romans fins a arribar a ser un punt de l'oci de la burgesia», afegeix Climent.


Sis a la Catalunya Central

«La gent no coneix aquests espais», indica Ferran Climent: «Encara menys el que implica la presència del recurs mineral al llarg del temps». No obstant això, s'està despertant l'interès per crear una xarxa amb els municipis implicats i probablement es farà aviat una trobada amb aquesta finalitat. «Hi ha espais que són realment espectaculars», afegeix Huguet.

En l'índex de la guia hi figuren mitja dotzena de museus ubicats a la Catalunya Central: la Munta-nya de Sal de Cardona, les coves de Montserrat a Collbató, el pou de gel de Solsona, el Museu de les Mines de Cercs, el Museu del Ciment Asland al Clot del Moro (Castellar de n'Hug), els circuits a l'aire lliure per Súria i Sallent, i el Museu Valentí Masachs de Manresa, que permeten conèixer la importància de l'explotació de potassa a la comarca del Bages.

«Volem explicar per què a cada lloc hi ha aflorat un mineral o un altre i quin ús se n'ha fet, però la guia també està pensada per convidar el lector a visitar l'entorn i a conèixer la història», indica Mata i Perelló, que posa com a exemple de l'interès que pot aixecar la proposta el fet que en les sortides geoturístiques que munta sempre hi ha temps per anar a veure una església romànica o un jaciment arqueològic. En aquest sentit, la guia té un recorregut cronològic que s'inicia amb el Centre d'Interpretació d'Art Rupestre d'Ulldecona i acaba amb l'esmentada visita als centres productors de la potassa bagenca.

«Exposant el context social», anota Polinario, «pots veure com la gent d'un territori s'ha relacionat amb l'explotació del mineral però també de quina manera el mineral ha canviat la societat. No és només el vincle entre el carbó i la màquina de vapor, sinó també el fet que sense sal no hi hauria castell ni Cardona, o que el ferro pirinenc que permet fer espases també fa emergir nissagues de senyors que en controlen l'explotació».

Els autors han considerat cada proposta com un destí per visitar; per aquest motiu, n'han quedat fora referències en el camp de l'extracció de recursos minerals com la mina de petroli de Riutort, perquè no tenen un espai d'interpretació que n'expliqui les característiques. Alguns dels espais resse-nyats tenen a veure amb l'ús que s'ha fet de l'aigua, com serradores, elèctriques i canals. «L'aigua és un recurs geominer», indica Ferran Climent.

De moment, no hi ha prevista cap presentació abans de festes. Els quatre responsables de la guia confien poder fer-ne una de cara a l'any vinent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.