Ningú ens ha desmentit», va afirmar ahir al vespre la periodista Neus Tomàs (Barcelona, 1973) en la presentació a la llibreria Parcir de Manresa d'un llibre de títol provocador: Tota la veritat. Un encapçalament pretensiós per a un treball excel·lent de sis professionals de diferents mitjans del país que, després de dos anys de posar-se en marxa, ha cristal·litzat en una obra que relata pas a pas el procés català des de l'estiu del 2017. «Alguns consellers ens han dit que no és tota la veritat, però tot el que s'hi diu és veritat», va afegir el santpedorenc Marc Martínez Amat (1983), un altre dels responsables del volum juntament amb Odei A.-Etxearte, Ferran Casas, Gerard Pruna i Roger Mateos.

Ja fa pràcticament una dècada que el mercat editorial no para de facturar llibres sobre el procés català. «Algú ha dit que n'hi ha set-cents», va apuntar Tomàs, incrèdula davant la xifra, que potser és exagerada però serveix de metàfora per il·lustrar una bombolla que s'ha accelerat des de la celebració del referèndum, l'exili i la presó. Els sis reporters van unir esforços per elaborar una crònica que treu a la llum moltes interioritats fins ara desconegudes i que desmitifica, sense vocació d'alliçonar ningú ni d'emetre opinions personals, alguns mantres de l'independentisme com el fet que la gent organitzés l'1-0. «Va ser cosa del govern i, sobretot, de l'Estat Major, un òrgan que es va crear per poder treballar en els preparatius del referèndum sense la vigilància de l'Estat», va anotar el periodista bagenc.

Davant d'una seixantena de persones que va deixar petit el pis inferior de la Parcir, en un acte moderat per Enric Badia, president de la delegació de la Catalunya Central del Col·legi de Periodistes i cap de Societat de Regió7, els dos autors van revelar algunes de les interioritats del llibre i del procés català. Tota la veritat trenca la idea que els protagonistes dels fets dels darrers dos anys actuessin sempre seguint la lògica del seu partit: «No és el mateix Junqueras que Rovira, Mundó i Comín, dins d'Esquerra, ni Puigdemont, Rull, Bonvehí i Pascal en el Pdecat», va explicar Martínez Amat, i va afegir que, «a més, hi ha personatges que evolucionen, com Artur Mas, que inicialment era reticent al referèndum, el 20-S va dir que calia ser al carrer, després de l'1-0 tenia clar que s'havia d'anar a proclamar la independència i convocar eleccions i, al final d'aquell mes, opinava que no s'havia de proclamar res i calia posar les urnes».

Un centenar de fonts han permès als sis periodistes anar encaixant de mica en mica les peces del puzle. «Segurament, el llibre no agradarà a tothom, però no enganyarà ningú», va afirmar Tomàs. I és que Tota la veritat posa sobre la taula que Puigdemont i Junqueras mai han congeniat, «tot i que van fer un esforç per entendre's, fins i tot amb un sopar amb les seves dones»; parla del paper decisiu que va jugar l'Estat Major, amb figures de fora de l'executiu com Vendrell i Madí, per aturar la crisi que va desfermar la revelació pública d'unes paraules de David Bonvehí al restaurant Vermell de Manresa -«va ser el moment en què JxSí va tocar més fons», va dir Martínez Amat-; i fa evident que el 2 d'octubre no hi havia preparat cap pla. «Eren captius del seu missatge», va comentar el santpedorenc, mentre que Neus Tomàs va apuntar que «el dia 1 Puigdemont va fer un discurs molt ambigu, el resultat havia estat diabòlic, i van intentar guanyar temps per forçar una negociació. Sabien el que pensaven les cancelleries europees i, també, que fer la DUI seria la seva tomba perquè ningú no la reconeixeria».