«No em considero prou important per escriure les meves memòries», va confessar ahir a la tarda Jaume Farguell, exalcalde de Berga, en l'acte de presentació del llibre Pobles, persones, idees, que aplega els articles escrits des del febrer del 2012 al juliol del 2019 a les pàgines de Regió7. «Però m'entusiasma explicar les lectures i els viatges que m'han permès conèixer gent i pobles», va afegir qui va ser també president del Consell Comarcal del Berguedà i diputat al Parlament de Catalunya, en una trobada a l'Espai Òmnium de Manresa en la qual va exhibir oratòria, memòria i espurnes d'una curiositat infatigable.
Nascut l'any 1936, es va llicenciar en Dret i en Filosofia i Lletres. Però la figura de Farguell va créixer en el camp de la gestió pública, fins al punt que «des dels inicis de la democràcia i fins pràcticament l'any 2000 va ser l'home fort de la política a Berga», tal com va exposar Marc Marcè, director de Regió7, tot presentant el protagonista de la vetllada. Es podria contextualitzar la trajectòria de Farguell apel·lant als càrrecs i la feina feta durant més de dues dècades, però Marcé va obrir la trobada revelant que «a aquest senyor se'l podria definir amb una sola frase: el rei de Suècia el va distingir amb la Medalla de Cavaller de l'Orde Boreal. A Catalunya n'hi deu haver ben pocs, si n'hi ha algun, però a Berga cap més».
No és en va el vincle entre el polític i el país escandinau: el tercer llibre que recull les col·laboracions de Farguell amb aquest diari és editat pel Casal d'Europa del Berguedà, una entitat que ell mateix presideix i que ocupa unes dependències al Pavelló de Suècia de la capital comarcal. Reconstrucció del recinte que l'estat nòrdic va muntar a Barcelona en l'Exposició Internacional del 1929, i que va anar a parar a Berga cedit per l'Ajuntament de la capital catalana en un concurs obert a qui volgués acollir-lo amb la finalitat de ser una escola per a nenes amb pocs recursos, el pavelló va esdevenir part de la caserna militar en temps de la dictadura i, posteriorment, va entrar en decadència.
El consistori, a final del segle passat, va decidir rehabilitar-lo i va iniciar així una vida nova com a seu de l'Arxiu Comarcal i del Casal. La memòria de l'ús que va tenir abans de la guerra, però, es va fer present ahir amb la presència entre els assistents a l'acte d'Eugènia Serra, una veïna de Manresa de 94 anys que havia estat alumna de l'escola. Farguell es va mostrar molt il·lusionat de poder-la saludar i recordar així l'homenatge que es va fer anys enrere a un grup d'una trentena d'antigues estudiants del centre.
De dins enfora
Pobles, persones, idees recull 108 articles que exhalen berguedanitat per tots els porus. En el primer, de l'11 de febrer del 2012, va rememorar la figura de l'arquitecte Ramon Masferrer. L'últim, del 4 de juliol de l'any passat, tracta sobre el bateig amb el nom de Mestre de Pedret de l'artista del romànic que va realitzar les pintures murals de l'església de Sant Quirze.
«La temàtica d'aquests articles és el diàleg entre allò que és propi i el que ha d'anar a buscar a fora», va apuntar Farguell: «Encara viatjo, sempre per anar a veure el món amb la màxima ambició possible. I escric amb voluntat de posar en relleu les persones i les idees, que han influït en l'evolució de la història». Tal com va precisar Marcè, els articles de Farguell configuren un «mapamundi del Berguedà» perquè cerquen la petjada catalana i, especialment, berguedana, a qualsevol racó del món».
Rememorant anècdotes i viatges, Farguell va explicar que, «curiosament, el dia que vaig ser a la ciutat italiana de Bolzano se celebrava el 750è aniversari del Corpus Christi. I sense Bolzano, nosaltres no tindríem la Patum perquè no existiria el miracle del Corpus Christi. Segur que els berguedans hauríem inventat alguna altra bogeria, però no la Patum». L'escriptor va explicar també que «ara que celebrarem els 20 anys del Pavelló de Suècia, espero que l'alcalde de Bolzano pugui venir».
El llibre es publica en edició bilingüe, amb traducció dels articles a l'anglès de Sally Poulson: «Em sembla que serà l'últim», va avançar Farguell, reconeixent, però, que «continuo escrivint i, qui sap, si el fem més curtet potser encara hi arribarem».
