L'obra «Fugir era el més bell que teníem» (Club Editor, 2019), de Marta Marín-Dòmine, ha resultat guanyadora de la vintena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per catorzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l'organitzen Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manresa.

L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc avui al vespre a l'Auditori de la Plana de l'Om. El lliurament del guardó, que vol reconèixer la millor obra narrativa de temàtica social contemporània publicada entre la tardor de 2018 i la tardor de 2019, ha estat precedit per una lectura dramatitzada de fragments del «Diari», d'Anna Frank, per part de l'actriu Txell Vall, acompanyada d'un quartet d'alumnes del Conservatori de Música de Manresa.

Tot seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat, format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus, Jordi Estrada i Anna Vilajosana, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l'obra "Fugir era el més bell que teníem", de Marta Marín-Dòmine. L'escriptora, que passa la major part de l'any a Toronto, ha pogut ser present a Manresa per recollir el guardó i s'ha endut els 2.000 € del premi i l'escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany, entre les quals, a més de la guanyadora, hi havia «A l'amic escocès», de Maria Barbal, «Sis dies d'agost», de Jordi Lara, i «Per tenir casa cal guanyar una guerra», de Joan Margarit.

La guanyadora

Marta Marín-Dòmine va néixer a Barcelona i viu, des de fa anys, al Canadà. Ha exercit la docència de la traducció literària a la UAB. Ensenya Literatura peninsular i Estudis de la Memòria a la Wilfrid Laurier University a Waterloo (Canadà), on dirigeix el Center for Memory and Testimony Studies. Ha realitzat documentals i instal·lacions artístiques i col·labora amb el diari Ara.

És especialista en literatura testimonial, col·labora amb diverses universitats en relació a l'estudi de la memòria, i va ser al traductora a l'anglès

«Fugir era el més bell que teníem»És un relat polièdric sobre l'errància

. Difícil de classificar, és una novel·la atípica, que combina la narració literària, la descripció creativa, el diàleg pragmàtic, la citació de testimonis i la reconstrucció d'episodis reals. Amb un llenguatge carregat de poesia i una estructura en forma de mosaic, Marta Marín-Dòmine reflexiona sobre el procés de recuperació de la memòria, històrica i personal. L'autora construeix un relat sobre personatges desarrelats i tornats a arrelar, com ella mateixa: errants, exiliats, nòmades... potser fugitius.

El jurat n'ha valorat l'originalitat, la valentia del plantejament i de l'execució, i la capacitat de combinar diversos registres d'una manera brillant.

Història del premi

L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.

Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l'obra guanyadora.

Palmarès

Primera etapa (obra inèdita):

2001: Rafael Vallbona, per «La comuna de Puigcerdà», Columna.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per «Caminar sobre gel», Columna.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per «La casa del fanalet vermell», Columna.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per «La ciutat en flames». Columna

Segona etapa (obra publicada):

2007: Antoni Pladevall, per «Terres de lloguer», Columna

2008: Joan Garrabou, per «Confessió general», Proa

2009: Jordi Coca, per «La noia del ball», Proa

2010: Sílvia Alcántara, per «Olor de colònia», 1984

2011: Jordi Puntí, per «Maletes perdudes», Empúries

2012: Jordi Estrada, per «Rius paral·lels», L'Albí

2013: Rafael Nadal, per «Quan érem feliços», Destino

2014: Monika Zgustova, per «La nit de Vàlia», Proa

2015: Pep Coll, per «Dos taüts negres i dos de blancs», Proa

2016: Joan Daniel Bezsonoff, per «Matar De Gaulle», Empúries

2017: Martí Domínguez per «La sega», Proa

2018: Ramon Solsona, per «Allò que va passar a Cardós», Proa

2019: Joan-Lluís Lluís, per «Jo soc aquell que va matar Franco», Proa

2020: Marta Marín-Dòmine, per «Fugir era el més bell que teníem», Club Editor

Joaquim Amat-Piniella

Joaquim Amat-Piniella va néixer a Manresa el 1913 i va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra, mèrit que es deu sobretot a la impressionant novel·la «K. L. Reich», colpidor testimoni, en la línia de la novel·la objectiva nord-americana, del seu pas pel camp de concentració de Mauthausen. Joaquim Amat-Piniella va participar activament en la vida política i cultural del Bages. Col·laborador del diari El Dia, va publicar un llibre de retrats, «Ombres al calidoscopi» (1933), on ja es manifestava el seu talent. Va lluitar en el bàndol republicà i l'any 1939, com tants altres vençuts, es va haver d'exiliar. Va iniciar aleshores un llarg periple que el va portar, el 1941, al camp d'extermini autríac de Mauthausen, on va restar quatre anys, fins que va ser alliberat per les forces aliades. Instal·lat a Andorra, va escriure «K.L. Reich», que a causa de la censura no veuria la llum fins a 1962 (en castellà, i l'any següent en català). Llevat d'«El casino dels senyors» (1956), que reflecteix la vida manresana de preguerra, la novel·lística d'Amat-Piniella -«Roda de solitaris» (1957), «La pau a casa» (1959), «La ribera desert» (1966)- està poblada de personatges fracassats i fatalistes que, sens dubte, s'inspiren en l'experència viscuda per l'autor. Durant la seva estada al camp, va escriure també una sèrie de poemes que van ser recollits i publicats, l'any 1999, amb el títol de «Les llunyanies». Els darrers anys de la seva vida, Amat-Piniella, escèptic i pessimista, desterrat de la ciutat on havia crescut i s'havia format, va desaparèixer de la vida pública. Va morir a Barcelona el 1974.

L'any 2013, celebració del centenari del seu naixement, es van reeditar diverses obres de l'autor, i se'n van publicar algunes d'inèdites, com el recull de relats «Retaule en gris» i la novel·la «La clau de volta».