Ni blanques ni de color crema. Les parets de l'església de Sant Joan Baptista de Penelles, un poble de 450 habitants i 100 murals gegants, al límit de l'Urgell i la Noguera, una taca soferta enmig de les extenses, monòtones i sedants planúries de les ter-res de Ponent, despleguen una insospitada i insòlita policromia. La paleta vibrant del romànic passada pel sedàs de l'abstracció geomètrica en un temple d'encara no seixanta anys de vida. En una localitat famosa per les pintures erigides a les façanes de les cases, pòsters enormes a l'aire lliure, l'obra més sorprenent s'abriga entre murs sagrats i acompanya des del cap de setmana passat els oficis litúrgics de mossèn Ivan Ayala, un sacerdot colombià encantat amb la intervenció de l'artista bagenc Berni Puig (Castellbell i el Vilar, 1990). «Sempre hi ha algú que fa una ga-nyota quan entra, però a la majoria de la gent li agrada», assegura aquest home de Déu que també presta servei religiós a les parròquies veïnes de Castellserà, Bellcaire, Bellmunt i la Sentiu de Sió.

Les pedres de l'església de Penelles no duen impreses el pedigrí que atorguen els segles viscuts, però expliquen la voluntat d'un poble que va erigir, literalment, amb les seves mans el temple projectat pels arquitectes Josep Danès i Isidre Puig. «La gent se'l sent molt seu», explica l'alcalde, Eloi Bergós. Un edifici que ja presentava el cansament del pas del temps en forma d'esquerdes i goteres i que, ja que hi som posats, es va decidir repintar amb una proposta creativa, trencadora. Si en una mitgera de tres pisos d'altura davant d'un descampat s'alça el retrat entranyable del Tato, un avi del poble que va traspassar fa un parell d'anys, i al costat del cinema Kursaal hi mira enjogassat un tros de cinta de pel·lícula una rèplica de l'inoblidable Totó de Cinema Paradiso, per què no s'hauria de traslladar el gust per l'art mural a la casa del Senyor?

Un mapa vist des de l'aire

Berni Puig tenia uns plans i un gir del destí n'hi va imposar uns altres. «La meva idea inicial partia del miniaturisme i de les pintures de Sant Climent de Taüll», explica el bagenc, que viu i treballa des de fa tres anys a la residència d'artistes del Konvent de Cal Rosal. «Era un projecte figuratiu, amb la història del poble, de la societat, la de Sant Joan Baptista ...», afegeix. Fins que, per a un raconet dels esbossos que li quedava per omplir, va imaginar com seria el municipi vist des de l'aire, i la curiositat hi va fer la resta.

«Vaig entrar a l'ordinador, vaig posar el Google Maps i vaig mirar Penelles a vista de satèl·lit», recorda el bagenc: «I vaig començar a definir les cases, els límits dels camps, les carreteres... tot el parcel·lari». Aleshores, Puig va decidir que aquesta idea, que havia reservat per a una petita part de l'església, rellevaria la intenció anterior i es convertiria en el motiu de la seva intervenció. Un mapa a escala humana a les parets nues de la casa comuna.

«Per a cada parcel·la, cada habitatge, cada límit... un color. Com un quadre abstracte, però amb un significat», adverteix el muralista de Castebell i el Vilar. «Per a la tria dels colors, vaig analitzar les pintures de Sant Climent de Taüll, i el resultat va ser la síntesi dels colors de l'art mural del romànic». I així, sobre les parets de la parròquia s'exhibeix un gran mosaic de set colors on els arcs de mig punt de la nau central s'han conservat blancs «per marcar el ritme arquitectònic del recinte».

Els organitzadors del Gargar, que es defineix com un Festival de Murals i Art Rural, van triar el talent de Berni Puig entre una terna de candidats. Tot i la singularitat de l'edifici en què havia de treballar, va rebre «llibertat total». I, un cop complerta la missió amb èxit, el bagenc reconeix que, a l'hora de posar-s'hi, «el repte era molt bèstia».

Verges, taques i sants

Difícilment podria escaure millor a l'obra creada dins una església que un títol com Omnipresent. Davant de la primera feina, que, al llarg de la seva trajectòria, havia de pensar per a un interior, «la dificultat era fer connectar el meu art amb una arquitectura que té una simbologia tan potent. Jo volia fer un projecte d'art contemporani que pogués conviure amb la iconografia cristiana. Calia que s'hi sentís còmode tant un fidel com un no creient, com soc jo mateix».

Berni Puig va iniciar aleshores un procés d'investigació d'un temple consagrat el 1961 que va ser possible gràcies a l'esforç col·lectiu. I pas a pas va entendre que «calia fer entrar el fet popular dins l'església» i convertir l'obra en un «homenatge» a «les persones que han treballat la terra». El mosaic «explica de què viu la gent, la seva cultura... és com si la mateixa església ens estigués explicant què és i com és el poble». Un reconeixement «a la gent que va construir l'església i, alhora, als que ara li han donat una segona vida».

La de Sant Joan Baptista és una església parroquial amb una nau central, una de lateral, dos absis i un baptisteri. Tot i l'explosió creativa de Puig, no s'han foragitat els elements ornamentals i rituals propis de l'indret, com ho són les figures de verges i sants, un relleu escultòric i la pica del bateig, entre altres. Una simbiosi acurada entre el que és vell i el que és nou, la tradicció i la innovació, el pes de segles de fe cristiana i la creació contemporània. «M'agrada la coexistència de dues visions: el no creient veu el seu territori; el cristià el mira com Déu el veu, des de dalt», explica: «Aquest doble sentit és molt interessant».

Després de la desescalada, Puig i el seu equip de col·laboradors van estar treballant a partir de l'1 de juny, i durant un mes i mig, tret dels diumenges i els festius, en la redecoració a fons d'una església que ja mai més tornarà a ser un espai estèticament asèptic. «Hem fet servir una pintura plàstica i de silicat que s'utilitza en exteriors i que garanteix una llarga durabilitat», comenta un artista visual que, acostumat a les superfícies planes de les parets urbanes, aquest cop es va enfrontar als sostres corbats i les voltes absidals, tasca per a la qual van ser necessàries les bastides i una grua.

Al llarg d'aquest període, el muralista de la Catalunya Central es va instal·lar a la residència d'artistes ubicada en un altre edifici de la plaça de Pius XII de la localitat de la Noguera, a escassos metres de la que ha estat la seva oficina fins que divendres de la setmana passada es va inaugurar oficialment la rehabilitació i la intervenció del bagenc. Curiosament, però, només unes hores abans, aquell mateix matí, el temple va obrir les portes a la ciutadania perquè mossèn Ayala va haver d'oficiar el seu primer acte després de la finalització de la decoració pictòrica: un funeral.

Un cas gairebé únic

L'alcalde, Eloi Bergós, és del parer que «la gamma de colors crea una sensació agradable» -el mossèn, per la seva part, lloa l'ús de colors litúrgics com el blau, el verd i el groc- i apunta que la intervenció de l'artista bagenc consolida el valor afegit d'un poble que fa uns quants anys va decidir fer de l'art mural un atractiu turístic. Precisament, anota el batlle, és aquesta tradició la que ha temperat l'estupor que hauria pogut arribar a causar una manera tan inusual d'omplir una església. La innovació sempre topa amb els puristes que no toleren els canvis.

Arreu de la geografia catalana, la proposta de Penelles és un fet pràcticament inèdit. Oi més si es té present que el resultat final acompa-nyarà cada dia els fidels i els visitants que s'hi apleguin, ja sigui per a les visites guiades dels caps de setmana, la missa dominical i les celebracions cultuals.

Un referent de primer ordre en el camp de les intervencions artístiques és l'acció que va fer Miquel Barceló a la catedral de Palma. Més proper a nosaltres, l'església de Sant Víctor de Seurí, al terme municipal de Sort (Pallars Sobrià), decorada per Santi Moix, artista de talla internacional, és un pol d'atracció per a turistes. Una meravella oberta als visitants, però no al culte.

Les pintures de l'església parroquial de Sant Joan Baptista de Penelles ja pertanyent a la comunitat. Setmanes de treball intens van culminar amb la inauguració i la posterior visita del bisbe de la diòcesi urgellenca. Puig ja ha tornat al seu taller del Konvent, on prepara les peces que mostrarà la propera tardor a la sala d'exposicions de la Plana de l'Om de Manresa. Canvi de registre.