La comèdia "Un dia qualsevol" d'Oriol Tarrasón es podrà veure demà, dimecres 13 de gener, a les 22:45h a TV3, en una funció de l'espectacle que es va gravar a la sala gran del Kursaal el diumenge 27 de setembre passat. Protagonitzada per Imma Colomer, Pep Ferrer, Quimet Pla i Annabel Castan, la versió que es podrà veure per televisió va comptar amb la col·laboració especial de sis figurants de Manresa: Dolors Ballús, Joan Costa, Enric Macià, Lola Monrós, Dolors Puertas i Maria Segalés, que van poder compartir escenari amb l'elenc en algunes de les escenes de l'espectacle.

La producció de l'espectacle va demanar la participació d'extres manresans perquè, amb les mesures anticovid, no poden portar els figurants de bolo. Als artistes que van reclutar, amb àmplia experiència teatral especialment en les Innocentades, els van deixar veure prèviament un vídeo d'una representació anterio de la comèdia, que té lloc en una residència d'avis. Dolors Puertas, una de les figurants manresanes, explica que es van fer dues representacions al teatre Kursaal, una al matí, sense públic; i una altra a la tarda, ja amb espectadors. «El director ens va felicitar perquè al matí no vam haver de repetir res de la nostra actuació», remarca. Com que van tenir tot el dia ocupat, «ens van pagar el dinar, al mateix Kursaal i en una sala amb gran separació entre nosaltres i les finestres obertes. Sort que era al setembre! Ens van tractar molt bé, i van cuidar sempre de mantenir dels protocols sanitaris. Aquest és un dels regals que et fa la vida!», comenta Puertas.

L'acció a 'Un dia qualsevol' se situa a una residència geriàtrica; que rep una nova inquilina. Té 77 anys i es diu Marta. O, com a mínim, així li han dit fins ara. Però ella sempre s'ha volgut dir Solange. Aprofitant que el seu marit acaba de morir i ha hagut de traslladar-se a la residència Bon Repòs, ha decidit canviar-se el nom. Solange és molt més elegant. A la residència, hi coneixerà l'Ernest i el Mateu. Dos avis que malauradament s'han acostumat a avorrir-se i discutir passadís amunt, passadís avall. La influència de la Solange i les seves ganes de viure en l'apatia dels dos amics acabarà provocant un munt de situacions absurdes i divertides que complicaran, i de quina manera, la vida de la Rosa, la directora de la residència. Com diu un dels personatges: "la vida és massa curta per viure només cent anys".