Si li demanessin quantes entitats culturals conviuen al Bages, Anoia, Berguedà, Solsonès, Moianès i Osona... sabria de quina xifra aproximada estem parlant? Aquesta és la pregunta que es van fer l'octubre de fa un any els Serveis Territorials de Cultura a la Catalunya Central, explica el seu responsable, el bagenc Lluís Cerarols. I no hi havia resposta: «La sensació era que d'activitat cultural n'hi havia molta, a aquestes comarques, però sense cap concreció». L'interrogant s'ha transformat, després de mesos de feina amb la pandèmia pel mig, en el primer cens que posa negre sobre blanc a la xifra d'entitats culturals que hi ha avui dia en un territori format per sis comarques on viuen més de mig milió de persones. La xifra? 1.168 entitats culturals. El rànquing l'encapçala el Bages, amb 346 (el 30 % del total); la segueix de prop Osona, amb 300 (el 26 %); l'Anoia, amb 281 (el 24 %); el Berguedà, amb 122 (el 10 %); el Moianès, 73 (6 %) i el tanca el Solsonès amb 46 (el 4%).

El treball s'ha elaborat, explica Cerarols, a través de les respostes dels ajuntaments del territori (uns 170) en un esforç de mesos que trasllada una foto fixa i que hauria de servir, sobretot, «per conèixer el que tenim; per aglutinar esforços i per poder fer activitats conjuntes». Aquesta «radiografia real i actual de les entitats culturals i l'activitat que desenvolupen a la Catalunya Central» ha estat, remarca Cerarols, una feina de formigueta que s'hauria d'anar actualitzant però que, com a mínin, permet saber quin teixit cultural integra el territori. Un cens que, a més de les entitats culturals, inclou la llista de biblioteques (més de 70), sales d'exposicions (prop de 200, incloent-hi qualsevol espai destinat a aquest ús) i clubs de lectura (139).

Primera conclusió? A la Catalunya Central «dominen per molt» les entitats de cultura popular: 489, que són el 42 % del total. Encapçala el rànquing l'Anoia, amb 141, dues més que el Bages; després venen Osona amb 111; el Berguedà amb 44; el Moianès amb 31 i el Solsonès amb 23. A banda de les entitats de cultura popular, el cens divideix la resta en entitats musicals, les segones a la llista amb 197; arts escèniques, 158; centres d'estudi, 101; arts visuals, 94 i un calaix de sastre format per 129 entitats més.

Si l'Anoia lidera l'apartat d'entitats de cultura popular, Osona ho fa en entitats musicals amb 52, dues més que el Bages (50) i cinc més que l'Anoia (47). Pel que fa a les arts escèniques, la comarca que lidera el rànquing és el Bages, amb 53 de les 158 entitats que hi ha a la Catalunya Central. També ho fa en arts visuals (33 de 94), una més que Osona, ambdues comarques molt distanciades de les 13 de l'Anoia, les 12 del Berguedà i, al capdavall, les 3 del Moianès i 1 del Solsonès. El Bages també lidera els Centres d'Estudi (31 de 101), on sobresurt el Berguedà com a tercera comarca, amb 16.

Quant als clubs de lectura, una activitat que ha anat sumant propostes i adeptes en els darrers anys, totes les comarques n'organitzen. Dels 139 que hi ha actualment a la Catalunya Central, 53 són al Bages, seguida de lluny dels 35 de l'Anoia i els 30 d'Osona.

Per a Cerarols, tot aquest treball suposa informació (amb els respectius contactes de pràcticament cada entitat o activitat) per poder potenciar la idea «de la relativament nova demarcació de la Catalunya Central. No estem gaire integrats». És per això que el cens vol ser la primera pedra per fer una comissió amb representants de cada comarca per «activar aquest coneixement mutu i fer activitats conjuntes, que és el que ens falta», subratlla Cerarols.