El 1977 i el 1979, l'historiador medievalista i arqueòleg manresà Manuel Riu i Riu (1929-2011) va dirigir les excavacions del Martyrium de Sant Eudald, a Sorba (Montmajor) que van permetre descobrir el paviment original, d'època visigòtica, situat sota tres paviments d'èpoques posteriors, a uns 85 centímetres de profunditat. Sobre aquest paviment es va trobar un altar i es va localitzar un sepulcre que contenia l'esquelet d'un individu adult. El que se sabia fins ara, per un estudi antropològic realitzat llavors in situ per Elisenda Vives, era que es tractava d'un individu d'uns 50 anys, d'1,65 a 1,70 metres d'alçada, amb insercions musculars febles i afectat per la gota al qual li mancaven diversos ossos. Ara, una datació amb carboni 14 ha permès confirmar que les restes corresponen a un home adult d'entre el 346 i el 480 dC, el que permetria corrobora la hipòtesi del doctor Riu: que l'estructura actual de l'edificació funerària podria datar del segle VI.
Fa quaranta anys, la troballa de Riu va servir per alimentar la creença que les restes podien atribuir-se a Sant Eudald, martiritzat pels arrians l'any 581. Una hipòtesi que, com subratlla Freixes, la ciència «no pot corroborar». Però, en canvi, remarca, la datació de l'esquelet sí que serviria per confirmar, finalment, que es tracta d'una edificació funerària de tradició romana que es pot qualificar de «molt singular» per la seva escassetat no només a la Catalunya Central sinó al país: «Trobar un martyrium cobert d'època romana és gairebé excepcional. Els que es coneixen, sobretot a la zona de Tarragona, són, avui dia, restes arqueològiques». Fa un parell d'anys, explica Freixes, la degradació de les restes òssies que es conserven a l'interior del Martyrium de Sant Eudald, va fer que la Parròquia de Sorba iniciés els tràmits per fer un procés de conservació i curació que es va dur a terme l'octubre passat. Una investigació encapçalada i finançada per la Parròquia de Sorba, sota la direcció de l'antropòloga Núria Armentano, del Museu d'Arqueologia de Catalunya, i l'assessorament i col·laboració de la Comissió de Patrimoni del Bisbat de Solsona. La mateixa Armentano va ser qui va proposar fer una datació radiocarbònica de l'esquelet, que va realitzar el laboratori Beta Analytic dels Estats Units. El resultat de les anàlisis ja s'ha explicat als veïns i veïnes de la parròquia i el proper pas serà, el mes de maig, el retorn de les restes a Sorba. Per a Freixes, la descoberta és un pas més per abordar un estudi en més profunditat.
