Veneno, Pose, Euphoria... Són només alguns exemples de les sèries actuals que situen la transsexualitat com a eix central dels seus arguments. La bona rebuda de les cintes demostra que els temps estan canviant i que cada vegada hi ha més inquietud per comprendre la realitat del col·lectiu. No obstant, el camí a recórrer és llarg perquè, tal com constaten els testimonis que ho viuen en primera persona, encara hi ha certs prejudicis que es continuen reproduint en les obres cinematogràfiques que arriben a la gran pantalla.

Aquesta és una de les conclusions a la qual van arribar els ponents de la taula rodona que es va celebrar dissabte al vespre a l'Espai Plana de l'Om de Manresa sota el nom «Trans: realitat i perspectives». La proposta, emmarcada dins de la programació del Clam Jove, va comptar amb la intervenció de cinc joves bagencs, alguns dels quals membres de les entitats El Triangle de Navàs i Santfree's Rainbow de Sant Fruitós, les quals lluiten per donar visibilitat al col·lectiu LGTBIQ+ al Bages. Tots ells van compartir la seva lluita íntima davant d'una quarantena d'assistents, en una conversa conduïda per Arielle Fernández.

«Existeixen molts films clàssics que situen la figura del transsexual com el malvat. Un clar exemple és el personatge de l'Úrsula, de La sireneta, que està inspirat en la Divine, una de les drag-queens més icòniques de la història . Per sort, els temps estan canviant i ara els directors de cine s'acosten al nostre col·lectiu des d'una altra perspectiva», destacava Artur Caellas durant la taula rodona. Al seu costat, Sora Fernández, una altra de les participants, apuntava que, si bé és cert que s'han fet avenços envers la visibilitat de la que gaudeixen les persones trans, «algunes pel·lícules encara retraten la transsexualitat com un joc de disfresses, oblidant que no té res a veure amb un simple divertiment».

La majoria dels ponents explicaven que el fet de ser transsexuals els ha permès conèixer-se més a fons i explorar quin lloc ocupen al món més enllà dels cànons establerts. «El gènere és una etiqueta social que se'ns imposa quan naixem i el camí per trencar-la és difícil», explicava Christian Casals. Molts asseguraven que l'acompanyament de la família i de l'entorn més proper és clau en aquest procés, però no sempre s'aconsegueix. «Quan surts de l'armari com a persona trans, la gent no sap com tractar-te. No se n'adonen que, de fet, només has canviat de nom i d'aspecte i, per dins, continues sent el mateix», posava de relleu Alec Sellés.

Un altre dels temes que els participants van posar sobre la taula és el llarg camí que han d'afrontar per ser reconeguts amb la identitat de gènere desitjada. «El fet que l'OMS deixés de considerar la transsexualitat com una malaltia mental ja va ser un gran pas; tot i això, al nostre país, el recorregut per canviar de sexe al registre continua sent llarg i feixuc», lamentava Hugo Alanis. En aquest sentit, els joves explicaven que, en alguns casos, poden passar dos anys fins que no aconsegueixen canviar el seu nom al DNI. «El que demanem és el que procés sigui menys agressiu i que no s'obligui la persona a sotmetre's a una operació quirúrgica, en el cas que no ho desitgi», subratllava Caellas, en un moment de la conversa.

En l'últim tram de la taula rodona, també es va posar en relleu la urgència de posar en marxa la unitat de trànsit a Manresa per tal de poder rebre una atenció de proximitat i, així, evitar desplaçar-se fins a Barcelona. De fet, aquesta és una de les principals reivindicacions del col·lectiu, i bona part del debat que es va desencadenar després de la taula rodona va incidir sobre aquesta qüestió. Els ponents van denunciar «la falta de compromís» per part d'Althaia a l'hora d'obrir un servei a la ciutat que atengui les persones transsexuals.