Just abans de la pandèmia, l'historiador Jordi Pons, membre de l'Associació Memòria i Història, afegia a la recerca de deportats manresans als camps nazis el nom de Felip Díez Sada, un mestre i pintor nascut a Terrer, a la província de Saragossa, regidor de Cultura i Sanitat en el primer Consell Municipal de Manresa i resident al carrer Talamanca quan l'agost del 1937 es mobilitza la seva lleva. Díez Sada, deportat a Mauthausen, es convertia, així, en el trentè manresà que vivia l'horror nazi i ja es preveia que la propera Stolpersteine, la vint-i-cinquena a la ciutat, seria la seva. Era el gener del 2020, just abans de la pandèmia.

En aquest temps, Pons va continuar la recerca engegada el 2015 sobre els manresans deportats al camps de concentració nazis i va tenir com a aliat l'historiador de l'Amical de Mauthausen Juan Manuel Calvo, terrassenc d'origen aragonès, que ja l'havia posat sobre la pista ferma de Díez Sada -un nom que ja recollia la web de memoria.cat dedicada als mestres manresans de la República- i també de la resta de nous deportats. Com explica Pons, «Calvo ens va fer saber que en els seus treballs sobre la deportació apareixien cinc noms més que tenien el seu darrer domicili a Manresa». Eren Antoni Cano Martínez, Julià Commes Claros, Antoni Meca Sánchez i Bonifaci Servitja Barnaus.

Tocava «comprovar padrons municipals i buscar documentació a arxius alemanys i francesos», apunta Pons. El resultat? A dia d'avui se sap que almenys 35 manresans van ser deportats als camps nazis; d'aquests, 19 hi van perdre la vida. I, demà, aquests sis nous deportats coneguts recentment seran homenatjats. Quatre d'ells -Antoni Cano Martínez, Julià Commes Claros, Felip Díez Sada i Antoni Meca Sán-chez- amb les llambordes Stolpersteine, creades per l'alemany Gunter Demnig, que es col·locaran davant dels domicilis on vivien en esclatar la guerra civil, tots quatre en el Centre Històric. A Bonifaci Servitja Barnaus, també alliberat de Mauthausen, se l'homenatjarà properament també amb una Stolpersteine a Sant Salvador de Guardiola. El darrer deportat a qui es recordarà demà serà Joan Lladó Mas, nascut a Manresa però resident a prop de Calaf quan la guerra, que va morir a Ravensbrück tres dies abans de l'alliberament de camp.

Acte central a l'Espai 1522

La col·locació de les plaques tindrà la presència de familiars dels deportats que s'han pogut localitzar (Lladó i Meca) i d'alumnes dels instituts de secundària Pius Font i Quer, Lacetània i Lluís de Peguera que participen del Projecte Manresa-Mauthausen. L'acte central es farà a 2/4 de 12 del matí, a l'Espai 1522, presidit per la directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, el director del Memorial Democràtic, Jordi Font, i l'alcalde de Manresa, Marc Aloy. Pons hi explicarà les biografies dels deportats, que avui ja es poden consultar a memoria.cat.

Antoni Cano: un miner d'Almeria que feia dos anys que vivia a Manresa

Antoni Cano Martínez, miner, havia nascut a Tijola, Almeria, el 1918. Quan el juliol del 36 va esclatar la guerra civil, feia dos anys que vivia a Manresa, amb el seu pare, manobre en atur, i la seva germana Maria, que mantenia la família amb el seu sou de la Fàbrica Nova. Probablement va anar al front quan la seva quinta va ser mobilitzada. Integrat a la 114a Companyia de Treballadors Espanyols, Cano va entrar a Mauthausen el 7 d'abril de 1941. Va sobreviure però mai no va retornar a casa. S'instal·là a França, a la vila minera de Carmaux. Es va casar amb Maria Sorroche. Van tenir una filla. Va morir a Carmaux el 1992 als 74 anys.

Antoni Meca: soldat de pic i pala a la batalla de Dunkerke

Antoni Meca Sánchez va néixer a Bédar (Almeria) el 1896. Treballava de peó, i a l'any 1936 vivia amb la seva dona i els seus quatre fills al carrer Remei de Dalt. Cap a les acaballes de la guerra la seva quinta va ser cridada al front. Com a soldat de pic i pala, va participar en la batalla de Dunkerque de maig de 1940 i capturat pels alemanys el 4 de juny de 1940 a les platges de Bray Dunes. El desembre de 1941 és deportat a Mauthausen. Alliberat el maig del 1945, i sense poder tornar a l'Espanya franquista s'instal·la a Toluges, per tornar a fer de pagès. No es podrà reunir amb la seva família a Manresa. Morirà a la residència-asil de Prats de Molló, el 1969.Felip Díez: un mestre durant la República, un pintor a París

Felip Díez Sada, Nascut el 6 de juny de 1913, a Terrer (Saragossa), els seus pares van emigar a Catalunya els anys 20. Mestre de l'Escola Racionalista de l'Ateneu Cultural Popular de Manresa, va presidir la delegació del Bages del CENU (Consell de l'Escola Nova Unificada) durant uns mesos del període de guerra. El 1939 es va exiliar a França i va acabar treballant en les fortificacions de la Línia Maginot a Belfort. El 26 d'abril de 1941 la Gestapo el va deportar a Mauthausen i el gener de 1945 a Gusen, d'on va ser alliberat. Es va establir a París i es dedicà a la pintura. Va morir, vidu, el 6 d'abril de 2001 a l'Hospital de Juvisy-sur-Orge, a la rodalia de París.

Julià Commes: un militar republicà a la resistència francesa

Julià Commes Claros, nascut el 1901 a Cañaveral (Cáceres), va ser un militar republicà que va ser destinat a la Caserna de Manresa als anys 30. Fidel a la República, després de la victòria franquista es va exiliar a França, on va entrar a la resistència francesa quan Hitler va envair el país, el 1940. Sota el pseudònim de «Souchez», la Gestapo el va detenir i va ser deportat, primer a Neue Bremm, i el 18 de setembre de 1943, a Mauthausen, fins a l'alliberament.Segons la fitxa de Mauthausen, tenia domicili al carrer Sant Bartomeu, 4, de Manresa. No se sap què va ser d'ell; consta que a principis dels anys 50 vivia a Bordeus i sembla que la seva dona i el seu fill, a Múrcia.