D’esquena al lector, el pare i el nebot de Yolanda Urango (1964) apareixen al mig de l’escena disposats a emprendre una nova excursió per conèixer els racons més bells de l’entorn del Pont de Vilomara. L’artista nascuda a la localitat, veïna de Manresa i una pintora molt activa, ha fet els seus parents protagonistes del conte La sargantana màgica i el tresor d’en Marc, del qual se’n va fer una tirada inicial de 100 exemplars que s’ha exhaurit en pocs dies.
Fa un parell d’anys, Urango va tenir la idea de plasmar amb les aquarel·les alguns dels paratges naturals i patrimonials del terme del seu poble natal. La mort del seu pare, «a qui li agradava molt la natura», la va acabar de decidir a emprendre un projecte inèdit en la seva reeixida trajectòria: un àlbum il·lustrat que és alhora un homenatge al progenitor i un convit a caminar i cercar la bellesa que ens envolta.
«Tenia les aquarel·les de llocs com l’ermita de Sant Romà, el mas Roviralta, les tines de la vall d’en Flequer i el pont de les Arnaules, i la mort del meu pare em va acabar de decidir a tirar-ho endavant», recorda Urango, que va afegir el seu nebot al projecte. «Tenia un vincle molt especial amb el seu avi», rememora. Però el Marc Cobo Urango no és tan sols el company de caminades del pare de la Yolanda sinó també l’autor d’una de les il·lustracions, on hi apareix un dinosaure que sobrevola un territori muntanyós.
«Mai m’havia atrevit a escriure alguna cosa per publicar», reconeix l’artista, que va haver d’ajornar el projecte, previst per a l’any passat, a causa de la covid. Però no tant sols això: per a una pintora eminentment paisatgista, el traç de les figures d’animals va suposat un repte afegit i endinsar-se en el camp de la il·lustració li ha suposat tota una descoberta.
Exposició a la biblioteca
Les lamines amb les aquarel·les del conte s’exposen durant aquest mes de maig a la biblioteca d’El Pont de Vilomara, on Urango ja ha realitzat altres mostres del seu art. Dies enrere va presentar el conte, per a l’edició del qual ha comptat amb el suport de l’Ajuntament, en un acte a la plaça de l’Església. «Els beneficis que generi la venda del conte», que es pot adquirir al preu de 10 euros a la llibreria i l’estanc del Pont i a la mateixa biblioteca, «es destinen a la delegació de Manresa de l’Associació Espanyola Contra el Càncer».
Una causa noble per a un projecte que vol divulgar les virtuts de l’entorn d’El Pont de Vilomara: «tothom coneix la ruta de les tines, però hi ha altres llocs molt propers que val la pena anar a visitar». I, dit i fet, els dos protagonistes del conte s’apunten a aquest propòsit i comparteixen les petites grans aventures que els deparen les excursions, on troben animals que parlen com ara senglars, capgrossos, guineus i sargantanes. Fins i tot es fa esment d’un episodi recordat per molta gent: la gran riuada del 1971.
«Hi ha gent que m’ha comentat que s’ha emocionat llegint el conte», comenta Urango. Mica a mica, el trasbals dels dies més difícils de la pandèmia va quedant enrere i tota aquella energia esmerçada en pintar a casa durant el confinament ja torna a sortir a l’exterior. L’artista vilomarenca va cada dilluns al Cercle Artístic de Manresa per donar un cop de mà a l’Oriol Olivé en el grup d’aquarel·la que imparteix al centre; i els dimecres fa el mateix a L’Atelier Espai d’Art de l’Eduard de Pobes.
En el camp més creatiu, Yolanda Urango es troba immersa ara en projectes com l’exposició col·lectiva de pintura dedicada als escenaris manresans de la pel·lícula Plácido, que es podrà veure properament. I els caps de setmana torna a fer quilòmetres per participar en els concursos de pintura ràpida, que «estan tornant» i en els quals hi participen molts pintors d’arreu del país.
