La 24 Fira Mediterrània va començar amb «molta joia» per l’anunci de la fi de la limitació de l’aforament als espectacles culturals, i això es va traduir en «una allau» de venda d’entrades per veure les propostes d’un certamen que ha apostat com mai per oferir una mirada jove a l’arrel. Així, s’han exhaurit les localitats de 39 de les 105 funcions programades de 68 propostes artístiques (recuperant un volum semblant al del 2019, la darrera edició abans de la pandèmia). I la xifra d’ocupació total arriba fins al 81% (amb dades fins ahir al migdia). Per sobre del 79% del 2019. A més, s’ha de tenir en compte el poc temps de maniobra per ampliar la venda d’entrades: la Fira va començar dijous amb les limitacions pel covid-19 vigents i no es van poder recuperar els aforaments complets fins divendres. L’alcalde de Manresa, Marc Aloy, destaca «l’emoció de veure els teatres plens en concerts com els de Xavi Sarrià i Celeste Alías, i la gent ballant a la Stroika».

El públic va respondre a la crida solidària.

D’aquesta manera, Jordi Fosas, director artístic de la Fira Mediterrània en les tres darreres edicions, afirma que «s’ha viscut la fira de l’absoluta recuperació», també per la «il·lusió» dels professionals del sector «per recuperar musculatura». Ho constata l’augment dels professionals acreditats, fins a un rècord de 1.231 professionals (dels quals 1.008 catalans, 139 de la resta de l’estat i 84 internacionals).

L’any passat, amb 1.195 inscrits en plenes restriccions, només 7 programadors estrangers van desplaçar-se a Manresa. Enguany encara es fa difícil quantificar el nombre de professionals que han vingut a la ciutat, però es constata la preferència per la presencialitat, tot i que ha vingut per quedar-se el format virtual. Per exemple, les reunions ràpides han suposat gairebé un miler d’interaccions: 168 en format presencial i 792 en línia. Ara bé, es van programar la setmana passada justament per propiciar les trobades presencials durant la fira.

La covid també ha provocat el traslladat de l’àrea professional del Museu de la Tècnica (amb pocs espais exteriors) al centre, entre el pati del Casino i la Casa Lluvià, i el canvi ha tingut «una valoració molt positiva» per part dels professionals pel fet de ser «al moll de l’os de la fira». Però aquesta opció «s’ha de pair i aplicar-hi millores», coincideixen a dir Fosas i Aloy. D’una banda, enguany s’ha gaudit d’una meteorologia benèvola per mantenir contactes a l’exterior. D’altra banda, s’ha de valorar si cal recuperar la llotja tradicional, amb els estands.

Pel que fa a la plaça de la Fira, que ha aplegat l’associacionisme i la cultura popular, ha vingut per quedar-se, però no pas vinculada a la plaça Porxada, una ubicació «circumstancial».

I, de cara a l’any que ve, quan se celebrarà el quart de segle d’aquest esdeveniment que fa de Manresa la capital de la cultura d’arrel, Fosas expressa el desig de «recuperar el carrer i el nostre caràcter mediterrani». La 25a edició, del 6 al 9 d’octubre, coincidirà amb els 500 anys de l’estada de sant Ignasi.

Espectadors solidaris amb el Banc d’Aliments

La Fira Mediterrània i la Fundació Convent de Santa Clara de Manresa van organitzar ahir una recollida d’aliments al teatre Kursaal. Es va demanar als espectadors que, per assistir a les actuacions del ballarí Pol Jiménez a la Sala Petita i a la del manresà Manel Camp amb l’Esbart Dansaire de Rubí a la Sala Gran, calia portar l’entrada i entregar aliments. A més a més, l’acció era també oferta a tota la població. El públic va respondre a la crida solidària.