Dues cintes molt esperades dins la programació del festival de Canes es van projectar ahir amb la presència dels seus directors, tots dos cares habituals del certamen francès. La primera la signa el suec Ruben Östlund, guanyador de la Palma d’Or amb The square, formidable sàtira sobre el món de l’art. Manté aquest mateix to a Triangle of sadness, que transcorre en un iot de luxe al qual han estat convidats un parell de models en crisi. Woody Harrelson interpreta el capità d’aquest vaixell on res no és el que sembla i on Östlund pot desenvolupar una de les seves demolidores metàfores socials sobre el capitalisme. El film és una implacable diatriba sobre la societat neoliberal on el vaixell esdevé paràbola d’un trajecte cap a la inexorable perdició. Tot i que dubto que el film rebi consensos majoritaris entre públic i crítica, la reacció ahir a Canes va ser força entusiasta i molts parlen d’una segona Palma d’Or, en aquest cas consecutiva, per a Östlund. L’estrany títol del film remet al triangle geogràfic de les Bermudes; a la inevitable tristesa generada per les ansietats capitalistes i a un terme utilitzat pels cirurgians per definir una arruga que es produeix amb l’edat sota la cella i que pot ser arreglada amb Botox. També amb un poderós sentit de l’humor, però amb una actitud molt menys transcendent, arriba el nou film del director George Miller, un mite cinèfil el darrer film del qual, Mad max: Fury road, ja va commocionar la Croisette fa 7 anys. Amb Three thousand years of longing, Miller ha signat ara la direcció i el guió d’un insospitat conte protagonitzat per una dona que descobreix un geni que li ofereix tres desitjos a canvi de la llibertat. Les seves eleccions encaminaran el film de manera imprevisible cap a una lúcida reflexió sobre la narració. El film no és una de les millors cintes de Miller, i resulta sovint redundant i ensopit, però té moments visualment aclaparadors. A la bellísima fotografia de l’oscaritzat John Seale (El pacient anglès), cal sumar un sòlid repartiment encapçalat per Idris Elba, en el paper del geni, i la sempre impressionant Tilda Swinton.