Amb la llibertat per bandera

August Crimp creu que mai no ha estat cap bon exemplar de masculinitat, tal com confessa en un dels moments més crítics de Dragman, de Steven Appleby. Constret per una vida comú, Crimp faria a la perfecció el paper de ciutadà gris si no fos perquè, quan el deure ho reclama, és un superheroi. Però no un qualsevol, sinó un que tan sols té poders quan es vesteix de dona i, pel camí, clava una bona bufetada als estereotips del gènere de capa i malles.

Alternant la seva identitat del dia a dia amb la seva veritable expressió, Crimp protagonitza una atípica història que capgira les regles –amb un heroi que vola gràcies a una mitja de seda, però també amb uns secundaris impossibles– alhora que alterna les tecles de la riallada i la reflexió. No en va, el llibre d’Appleby narra també els equilibris del personatge per encaixar la vida quotidiana i familiar amb la seva identitat oculta i les topades de rebuig a què ha de fer front.

Presentat sota un estil gràfic informal i una subtrama de gènere noir i ciència-ficció, aquest Dragman vola ben amunt i amb els poders que li confereix el vestit de lluentons ben esmolats per fer una crida a la llibertat i felicitat personal com a drets innegociables.

Un talent en flor

Qui també obté nous poders, tot i que d’una altra mena, a partir del canvi de vestuari és el protagonista de l’elegantíssim Rosa, de Gaëlle Geniller. Ambientat al París dels feliços anys 1920, el còmic segueix els passos d’un adolescent nascut i criat entre les bambolines d’un dels salons de varietats més famosos del moment. Transformat en la Rosa, els seus moviments dalt de l’escenari es converteixen en objecte d’atracció i curiositat per al gran públic alhora que desperten sentiments més sincers en alguns dels assistents.

Plantejat amb un sentit estètic notable, la trama camina amb equilibri per la fina línia que separa la innocència i candidesa del jove ballarí de l’esperit del seu temps i la bombolla de transgressió que plantegen els seus balls i el seu dia a dia en un vestuari femení sempre encertat.

Els desastres de la guerra

I de l’esplendor dels anys 1920 a les tenebres més profundes de la Segona Guerra Mundial, d’on parteix la trama, basada en fets reals, de Hierba, de la sud-coreana Keum Suk Gendry-Kim. A partir de converses amb una supervivent, l’autora treballa l’esgarrifós cas de les anomenades «dones de consol», presoneres de guerra –sobretot xineses i coreanes– obligades a prostituir-se en bases militars japoneses durant el conflicte.

Defugint amb encert els moments més sòrdids a què es presta el relat, el còmic ressegueix la vida d’una d’aquestes dones des d’una infància assetjada per la fam i la pobresa fins a una tercera edat en una llar per a víctimes d’aquesta violència sexual. Incòmoda i colpidora en el seu fons, l’obra es presenta amb una bellesa formal plena de vinyetes corprenedores en la millor tradició del còmic asiàtic que li atorguen fusta de clàssic.

Una tradició, la del còmic social i memorialístic, d’on també beu El juego de las golondrinas, de Zeina Abirached. Ambientada en la guerra civil libanesa, l’obra defuig els grans fets que omplen els llibres d’història per centrar-se en una porció de la vida quotidiana d’una família i els seus veïns durant els interminables i esfereïdors bombardejos. Una realitat servida amb ecos de les obres de grans noms com Marjane Satrapi i David B. i que parteix del cas particular per plantejar situacions extrapolables a altres llocs i temps.

Amb la Terra no s’hi juga

Sense deixar enrere la reflexió social, la darrera novetat d’aquest mes trasllada el focus als abusos comesos sobre la naturalesa. De mans de la sempre interessant Núria Tamarit arriba Loba boreal, trama que, en forma de cacera i febre de l’or, segueix les passes d’una expedició a la recerca d’una font quasi inesgotable d’aquest mineral i la seva topada amb la natura més salvatge encarnada en la figura d’una lloba mitològica.