La cantant Núria Feliu ha mort aquest divendres als 80 anys, al no superar les seqüeles de l'ictus cerebral que va patir l'hivern passat. L'artista, símbol del barri de Sants de Barcelona, es va convertir en una icona de la cultura catalana amb un ampli repertori.

Feliu (Barcelona, 1941) va començar el seu recorregut als escenaris a l'Orfeó del Canigó i de Sants, on va combinar la seva passió per la música i la interpretació dramàtica. L'any 1964 va debutar com a cantant del grup Els Quatre Gats, i des de llavors va actuar amb continuïtat i va realitzar nombroses gravacions discogràfiques.

En la seva llarga trajectòria, la popular cantant va interpretar temes de jazz, boleros i cuplets, així com cançons populars catalanes, peces de musicals nord-americans i versions de poetes catalans en els seus més de 40 discos. El gener del 2005 va anunciar que deixava d’actuar en directe. L’any 2016 va publicar les memòries ‘Dies i records d’infantesa’ i el 2020 va rebre el premi Enderrock d’honor a la trajectòria. 

L'Associació d'Artistes, Interpretes o Executants (AIE) va comunicar el passat 16 de març que l'artista havia patit un ictus cerebral. Va estar ingressada i va tornar a casa després d'unes setmanes, on va seguir amb el procés de recuperació amb la seva família, informava el gremi.

Premis

Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut nombrosos premis que van des del trofeu de l’any de Ràdio Barcelona a la millor cantant (1966); el premi del Ministeri de Cultura al millor disc de cançó tradicional per Cançons d’Apel·les Mestres (1976); la Medalla del Cercle Català de Madrid (1979); millor disc de l’any de Ràdio 4 per ‘Viure a Barcelona’ (1979); la Creu de Sant Jordi (1985), el Premi Obra del Ballet Popular “Dia de la Sardana” (1989); el Premi Sant Jordi a la difusió de música cinematogràfica (1990); el Premi SGAE a la difusió d’autors de cançons (1990); el Premi Ramon Aramon i Serra a la lleialtat lingüística (1995); la Medalla al Mèrit Cívic de l’Obra del Ballet Popular (2001) ; el Premi Altaveu Honorífic a la trajectòria (2005) i el Premi Enderrock d’honor (2020).