Carles Sans, fundador i intèrpret d’El Tricicle, ha decidit solcar els escenaris en solitari, de “tricicle” a “monocicle”. Amb co-direcció de José Corbacho, Per fi sol, va passar diumenge en doble sessió per la sala gran del teatre Kursaal de Manresa dins els actes de la Festa Major. El muntatge va divertir el públic manresà.
Per fi sol no és un alliberament de Sans dels seus companys de Tricicle, Joan Gràcia i Paco Mir, si no que acaba esdevenint un divertit i sentit homenatge a la seva trajectòria com a companyia. Sans hi aplega al mateix temps anècdotes personals i vivències que encaixen i defineixen amb precisió aquesta part menys coneguda de la companyia, de l’actor, de l’home. Carles Sans venia d’un silenci i ara recupera els endarrerits. Per fi sol fa brillar a Sans en un muntatge a mida i per a qui, l'escenari, evidentment, no té secrets.
L’objectiu del muntatge és clar i aconseguit, en un to pretesament còmplice d’inici a fi. Durant una hora i mitja Carles Sans va desgranant aquest imaginari d’anècdotes, històries, aventures que conformen la peça i que compleix, amb escreix, la seva funció, així com les expectatives del públic que va acompanyar amb rialles i aplaudiments la primera de les funcions a Manresa i que va es va repetir, igualment, en la segona.
