Tota una generació cinèfila va créixer a l’ombra del matemàtic Ian Malcolm afirmant sense rubor que la vida sempre troba la manera d’obrir-se pas, per advers que sigui l’entorn. I, afortunadament, aquesta frase no és un mite.
La fascinació per la decadència i els llocs abandonats no és res nou. La insinuació de passats gloriosos que amaguen alguns edificis en ruïnes ha convertit aquests indrets en cau de pelegrinació de romàntics i curiosos. Ara bé, el que potser pocs d’ells saben és que aquests espais poden ser també tresors mediambientals on animals, plantes i insectes han recuperat massivament l’espai que un dia la humanitat els va furtar.
Aquesta és la premissa d’Islas del abandono, de l’escocesa Cal Flyn, brillant assaig que recull les visites de l’autora a llocs transformats per l’activitat humana i que, de manera abrupta, van quedar desolats. Una llista que inclou des d’explotacions naturals esgotades fins a indrets de catàstrofes com l’accident nuclear de Txernòbil, terres de ningú bèl·liques i nuclis morts o malferits per crisis econòmiques.
Tota una volta al món per aixecar un cant d’esperança per un planeta que, quan es desempallega de nosaltres, tira endavant i recupera l’esplendor cremada en virtut del sovint mal anomenat progrés.
