«El llegat de Neus Català és la memòria històrica, i fer d’ella en una pel·lícula, una responsabilitat»

Nausicaa Bonnín es posa en la pell de Neus Català, activista antifeixista i supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück, a la pel·lícula Un cel de plom, el debut a la direcció del santcugatenc Miquel Romans. Adaptació lliure del llibre homònim de Carme Martí, la pel·lícula es va poder veure al BCN Film Fest i aquests dies al Multicinemes Bages Centre de Manresa i a l’Ateneu d’Igualada. Curiosament, l’estrena als cinemes del film coincideix amb l’inici de la tramitació oficial per donar el nom de Neus Català Pallejà a la coneguda popularment com a plaça de Crist Rei de la capital del Bages (reportatge a les pàgines 2 i 3 d’aquest diari).

La història se centra en el retorn a França d’una jove Neus Català, l’any 1945, després d’haver estar presonera de l’exèrcit nazi i de fer treballs forçosos en una fàbrica nazi a Txecoslovàquia. Mentre recupera la seva vida en llibertat, Català, feminista i republicana, rememora els fets viscuts un any abans, quan amb un grup de dones va sabotejar la fàbrica de producció de bales on els nazis les feien treballar, a Txecoslovàquia. Van ser conegudes com El Comando de les Gandules.

«És una responsabilitat enorme convertir-te en algú que existeix i en algú com la Neus Català, que representa tant per a la nostra memòria històrica», explica Bonnín. L’actriu es va llegir el llibre de Carme Martí, publicat l’any 2012 (Amsterdam Llibres), que defineix de «document bàsic» per conèixer Català i, després, va tenir llargues converses amb el director de la cinta i va fer molta feina de recerca. A partir d’aquí, basant-se en el guió, va intentar connectar amb cada moment que estaven explicant. Apunta que no és fàcil arribar a entendre el nivell de dolor i de patiment del que va passar. «El gran llegat de Neus Català és la memòria històrica i Un cel de plom és un pas més cap a aquest camí de seguir recordant i de no oblidar».

L’actriu remarca que Català no volia ser recordada com la protagonista d’un moviment. «Ella subratllava que formava part d’una comunitat i d’un grup de dones que va lluitar», apunta. «Ella ha estat l’estàndard per mantenir la memòria però mai no va pretendre ser protagonista de tot això». Reconeix que li va sorprendre molt el caràcter que tenia Neus Català: «Era una dona superforta, amb les coses molt clares, molt decidida, però alhora s’hi intueix la fragilitat que hi ha al darrere» pel pes del que li va tocar viure. Bonnín recorda que, en veure fotos de Català quan era jove, es va adonar que era una dona molt moderna i feminista.

Bonnín explica que el rodatge del film va ser «especialment dur» i «difícil» perquè l’equip de la producció va passar molt fred. «Són rodatges durs, però, en aquest cas, les dificultats lligaven molt amb el que estàvem explicant. I això jugava a favor nostre», destaca. Juntament amb Bonnín, completen el repartiment Rachel Lascar, Roger Batalla, Iria de Rio, Natalia Barrientos, Paula Vélez i Laura Conejero.