Roland Emmerich és un director obsessiu. Les seves quatre darreres pel·lícules tenen a veure amb la destrucció de la civilització. A la invasió extraterrestre d´Independence day, el monstre gegantí de Godzilla i el canvi climàtic d´El día de mañana li ha arribat el seu relleu: les prediccions maies del 2012. Segons el calendari maia, després del 21 de desembre del 2012 no hi ha res més... o tot torna a començar... depèn de com es miri... Emmerich i el guionista i compositor Harald Kloser buscaven una excusa prou convincent per parlar del mite del diluvi, d´una circumstància que posés fi a una civilització imperfecta i que permetés a algunes persones tornar a començar de zero. Les prediccions pessimistes sobre el 2012 eren perfectes per a Emmerich, Kloser i la productora Sony, que ha invertit 260 milions de dòlars en un director que acostuma a tornar tots els diners que li deixen, encara que en siguin molts. El film segueix diversos personatges, especialment Jackson Curtis, un escriptor que ha abandonat la seva dona per poder concentrar-se en la seva carrera literària. Però l´acumulació de catàstrofes mediambientals farà que es reuneixi amb ella i salvi els seus fills del que sembla la fi del món. En el film, l´adveniment de l´apocalipsi és predit a la ràdio pel visionari Charlie Frost, però ningú no li fa cas, tot i que un dels científics de la Casa Blanca, Adrian Helmsley, coneix la gravetat del moment però no sap què fer amb la informació. Per al director Roland Emmerich, la primera part del film és molt íntima i parla de les emocions que comparteixen els protagonistes, mentre que en la resta del metratge es pot veure com es destrueix el planeta, amb escenes tan contundents com la devastació del Vaticà. Quins han estat els intèrprets escollits per viure els darrers moments de la humanitat? John Cusack (Alta fidelidad), Amanda Peet (Syriana), Chiwetel Ejiofor (Melinda y Melinda), Thandie Newton (Crash), Danny Glover (Arma letal) i Woody Harrelson (Asesinos natos). Per a la crítica, 2012 és un film dramàticament ridícul, però amb gran impacte visual. Com la resta de films d´Emmerich.
