Ara que DC s´ha posat les piles per poder expandir el seu univers cinematogràfic arran dels «reboots» de les franquícies de Batman i Superman, quedava el dubte de saber quina viabilitat tenien les aventures en solitari dels seus altres personatges populars, sobretot després del sorollós fracàs de Green Lantern. Se sabia que la primera aposta era Wonder Woman perquè era la manera de donar continuïtat narrativa a Batman v. Superman i també perquè no deixava de ser el pas lògic a nivell argumental, però la directora escollida, Patty Jenkins, no donava gaires pistes a la irregular Monster d´un talent a l´alçada de les circumstàncies. Ara que la Comic Con de San Diego ens ha permès tenir un primer avançament, tots els dubtes s´han esvaït: primer, perquè la directora ha encertat clarament el to del personatge, però sobretot perquè els dos minuts i escaig de tràiler constaten que Gal Gadot és la perfecta encarnació cinematogràfica de la mítica superheroïna. Això sí, prenguem paciència perquè la pel·lícula no s´estrena fins el 2 de juny de 2017.

Wonder Woman es dedica a indagar els orígens del personatge, una princesa amazona que, cansada de seguir els rituals establerts pels déus, decideix emprendre un viatge per conèixer de prop els humans, i es troba que aquests estan immersos en la Gran Guerra. Si bé al principi vol jugar a una certa equidistància, la princesa acaba recuperant el seu uniforme de guerrera per lluitar al costat de Steve Trevor, el soldat del que s´acaba enamorant.

Pressupostada en uns 150 milions de dòlars, la cinta de Jenkins brilla per la seva recreació de la Primera Guerra Mundial, en una estètica que oscil·la entre la primera entrega de Capitán América i una textura inesperadament realista, però sobretot pel que apunta a un rigorós tractament de les escenes d´acció, ben bé les vinyetes de Wonder Woman en moviment.

Un dels plats forts del film és el seu esplèndid repartiment, ja que al costat de Gadot trobem ni més ni menys que Chris Pine, Connie Nielsen, Robin Wright, Danny Huston, David Thewlis, Ewen Bremner, Lucy Davis i l´espanyola Elena Anaya, de nou molt projectada internacionalment després d´un temps treballant (molt i bé) a casa nostra.