Crònica d’una fugida

Hi qui encara es mira els festivals de cinema amb recança, com si tot el que en sortís fos elitista o només pensat per agradar a uns pocs espectadors, però el cert és que sort que els tenim per mantenir viva la indústria audiovisual. És justament gràcies a la persistència i promoció d’aquestes mostres anuals que algunes pel·lícules aconsegueixen tenir una distribució normalitzada. I en sales de cinema, a més, que cada dia que passa és una circumstància que té més mèrit.

És el cas d’O corno, la flamant guanyadora del darrer festival de Sant Sebastià i que segurament acabarà, gràcies justament a aquest merescut reconeixement, a totes les travesses dels premis de l’any. S’ho mereix molt, perquè proposa una reflexió devastadora i molt acurada sobre el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos, l’apassionant retrat d’un personatge femení ple de matisos i que defuig tota temptació maniquea, i finalment una (subtil, però eloqüent) denúncia política que parla d’un temps i un lloc concrets però que serveix perfectament per parlar de l’ara i l’aquí. Aquesta coproducció gallega, belga i portuguesa consagra el talent d’una jove guionista i directora, Jaione Camborda, que ja havia despuntat amb les molt suggestives Ons i Arima. Amb sort, l’èxit de crítica de O corno ajudarà a fer més coneguda la seva trajectòria prèvia.

L’acció de la pel·lícula se situa a la illa d’Arousa. És el 1971, quan el règim inicia la seva recta final i alguns drets, especialment els de les dones, no són ni tan sols a l’agenda política. La protagonista, Maria, és una dona que es guanya la vida recollint marisc, però a la seva comunitat pel que realment és coneguda és perquè assisteix les dones durant el part. Un dia, una adolescent del poble li demana ajuda per avortar, ja que el seu és un embaràs no desitjat. Tot i ser conscient de les conseqüències, decideix ajudar-la. Aviat l’avisen que la policia s’ha assabentat del que ha passat i que el millor que pot fer és fugir de l’illa. Aprofitant les rutes de contrabandistes entre Galícia i Portugal, Maria emprèn una perillosa travessia en què descobrirà moltes coses que no sabia del país en què viu i, sobretot, d’ella mateixa.

Jaione Camborda filma la història amb una atenció al detall tan emotiva com astoradora (els seus 103 minuts estan aprofitats al màxim, sense excessos discursius), convertint el paisatge en un personatge més de la història i amb un extraordinari repartiment encapçalat per l’actriu Janet Novás i en el que també hi trobem Diego Anido, Julia Gómez, Carla Rivas, Daniela Hernán Marchán, María Lado, Nuria Lestegás, Darío Fernández Raposo, Filomena Gigante i Siobhan Fernandes.