30 de octubre de 2018
30.10.2018

CatEmocions i Cossetània editen una guia que explora el vincle entre Alemanya i Barcelona

El geògraf manresà Joan M. Serra signa el sisè llibre d'una col·leció amb segell bagenc que preveu de dos a cinc volums més

29.10.2018 | 23:24
Joan M. Serra signa «Barcelona cosmopolis»

Sabien que entre els segles IX i XI més de la meitat dels habitants de la Catalunya Vella duien noms d'origen germànic? Que els primers impressors de Barcelona van ser alemanys? Que el dia de Sant Jordi del 1705 milers de barcelonins es van posar un llaç groc al barret en solidaritat amb el príncep alemany Jordi de Hessen-Darmstadt, que havia donat suport als catalans que estaven a favor de proclamar rei l'arxiduc Carles d'Àustria? I que la persecució borbònica dels llaços grocs va acabar amb dos homes penjats per fet d'exhibir-los? O que el primer lloc fora de Bayreuth on es va representar Parsifal de Richard Wagner va ser el Liceu de Barcelona? Són algunes de les anècdotes que formen part de la guia La Barcelona germànica i del Benelux, que signa el mestre i geògraf manresà Joan M. Serra (1951) i que avui es presenta a la Ciutat Comtal.

La guia és la sisena de la col·lecció Barcelona Cosmopolis, coordinada pel manresà Josep Huguet, i promoguda per l'empresa manresana CatEmocions, fruit de la col·laboració entre l'editorial Cossetània i l'Ajuntament de Barcelona. Després de resseguir la petjada jueva, la francesa, la italiana, la britànica i irlandesa i l'africana, ara arriba a les llibreries els estrets lligams entre la capital catalana i Alemanya, Àustria, Suïssa, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Les guies pretenen ser una invitació a descobrir car-rers, places, monuments, indrets i personatges a través de la lectura però també d'itineraris temàtics i per barris. La idea és, com explicava ahir Josep Huguet, que la col·lecció s'allargui de dos a cinc títols més que aixopluguin els vincles barcelonins amb Amèrica; el Bàltic; els Balcans i Àsia.

La Barcelona germànica i del Benelux és la tercera guia que signa Serra, després de resseguir les petjades britàniques i irlandesa i l'africana. Un volum que posa en relleu «les intenses relacions dinàstiques, artístiques i comercials» que va establir Barcelona amb els països germànics i del Benelux al llarg dels segles. Que va declinar, remarca Serra «després de la guerra de Successió» i es va reprendre amb molta força amb la Revolució Industrial. I fins avui. Actualment hi ha 7.000 alemanys vivint a Barcelona. El mateix nombre que als anys 30.

El llibre posa en relleu, com subratlla el seu autor, la importància de Barcelona en l'època visigòtica: «Perquè va ser la capital del regne prop de 40 anys»; les importants relacions dinàstiques i comercials («amb el safrà com a producte estrella»); la relació artística de final del XIV al XVI; la germanofília de la burgesia catalana («amb la identificació de diferents comarques catalanes com 'la Suïssa catalana', entre elles l'alt Berguedà»); les relacions industrials durant el XIX (amb tecnologia i capital suís per al cremallera de Montserrat); l'empremta del nazisme a Barcelona («que es va convertir en un centre d'influència i espionatge nazi») o els importants estudis de romanística que han fet que «Alemanya sigui l'estat del món on hi ha més universitats, 21, amb cursos sobre llengua catalana i catalanística».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook