30 de gener de 2019
30.01.2019

Ramon Solsona: «Com més experiència tinc, menys em refio de mi mateix i més m'exigeixo i dubto»

L'escriptor acaba de publicar la novel·la «Disset pianos» (Proa)

30.01.2019 | 18:09
L'autor de «Disset pianos», Ramon Solsona.

Com més experiència tinc, menys em refio de mi mateix i més m'exigeixo i dubto". La frase és de l'escriptor Ramon Solsona, qui ha publicat una quinzena de llibres i aquest dimecres arriba a les llibreries 'Disset pianos' (Proa). En cada llibre, Solsona pren "riscos estilístics" i ara s'ha atrevit a intercalar entre capítols poemes escrits per ell. L'escriptor s'endinsa en la història de la Mei, qui mor la seva parella, en Péter, un restaurador de pianos romanès, i haurà de tirar endavant sola un encàrrec d'ell: no malvenguis els 17 pianos que queden a la botiga. El llibre està dedicat als "presoners polítics i exiliats" i a "les víctimes de la repressió exercida per l'estat espanyol contra Catalunya". "La venjança de l'Estat ha estat molt bèstia", ha criticat en una entrevista a l'ACN.

Solsona ha assegurat que tot i la seva experiència com escriptor, "dubtes, sempre. Com més experiència tinc, menys em refio de mi mateix i més m'exigeixo i dubto més perquè en totes les meves novel·les prenc uns riscos estilístics". L'escriptor ha apuntat que en el cas de 'Disset pianos' va introduir uns poemes de l'escriptor romanès –inventat per l'autor- , Dimitru Costadinescu. Això va obligar a Solsona a ser l'autor d'aquests poemes que a la novel·la atribueix a Costadinescu.

L'escriptor "volia que hi hagués una connexió amb la realitat, la dictadura i la poesia romaneses en forma d'un versemblant poeta que no existeix" a través de poemes que parlessin de la dictadura que va patir Romania i de pianos. "Això per mi va ser un repte descomunal, jo no soc poeta". Creu que era un contrapunt necessari.

El llibre ha seguit un camí "completament diferent" als anteriors de Solsona que sorgien d'una llarga feina de "maduració i estructuració". La història li va arribar de manera externa: una senyora va viure la mateixa situació que la protagonista, va perdre el seu company que era restaurador de pianos i els venia. Quan va morir, van quedar a la botiga 17 pianos a punt per vendre i ella decideix culminar la feina "per amor", tot i que no hi entén. "Aquí hi ha una doble crisi emocional: la persona que està de dol i com s'ho fa per vendre pianos". A partir d'aquesta situació real, Solsona s'ha inventat una història.

La Mei, la protagonista és una persona, ha definit l'autor, amb un caràcter fort que en un moment determinat no compta amb l'ajuda de les amigues com hauria volgut. Quan la protagonista es proposa vendre els pianos i no malvendre'ls, les seves amigues li diuen que ho liquidi. "Amb l'intent de fer-ho sola es troba acompanyada per un petit cor que sorgeix de manera diferent i alguns venen de la realitat".

Solsona tenia molt clar que volia escenificar en forma d'història, "aquestes sorpreses i sacsejades que et dona la vida i que en el curs de la mateixa es troben les respostes d'una manera tan inesperada com inesperada és la patacada". Ha considerat que hi ha gent que pot tenir una vida sencera "sense sotracs", però que es mori la persona amb qui convius i estimes no depèn d'un mateix, sinó que és "un atzar i una ruleta". En aquest context, li interessava mostrar a la novel·la la reacció d'una persona que "d'una manera inesperada pateix un sotrac" i tots els esforços que fa per sortir-se'n.

Al llibre també hi té un pes la ciutat de Bucarest, sobretot a la segona part, a més dels ja citat poemes de Dimitru Costadinescu. La parella de la protagonista, en Péter, era romanes i en aquesta segona part la Mei viatja a Romania per conèixer la seva família i allà "es destapa una cosa que té molts paral·lelismes de fons amb la nostra situació i és que Romania ve d'una dictadura mal tancada. Avui Romania és un país amb molta corrupció".

Dedicat als "presoners polítics i exiliats"

L'escriptor dedica el llibre, entre d'altres, als "presoners polítics, als exiliats, als ferits, a les famílies afectades, al miler d'encausats i investigats, als més de dos-cents càrrecs destituïts (...) a totes les víctimes de la repressió exercida per l'estat espanyol contra Catalunya durant els mesos que va durar la redacció de la novel·la". Segons Solsona, "hem patit una sotragada emocional molt forta i l'embat i la venjança de l'Estat ha estat molt bèstia i no guanyàvem per disgustos. Hi ha hagut èpoques que no es podia estar per la feina perquè engegaves la ràdio o miraves la televisió i una altra canonada...".

L'autor

Ramon Solsona (Barcelona, 1950) ha publicat les novel·les 'Figures de calidoscopi' (1989), 'Les hores detingudes' (1993), 'DG' (1998), 'No tornarem mai més' (1999), 'Línia blava' (2004), 'L'home de la maleta' (2011, premi Sant Jordi) i 'Allò que va passar a Cardós' (2016). També és autor dels dos llibres de relats 'Llibreta de vacances' (1991) i 'Cementiri de butxaca' (2006).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook