Davant d'un auditori absolutament rendit, l'escriptor nord-americà Richard Ford ha parlat aquest divendres a Barcelona del seu últim llibre, "Lamento lo ocurrido", que acaba de publicar a Espanya en primícia mundial com a regal a l'editor Jorge Herralde, el 50è aniversari d'Anagrama.

Durant una hora, al costat de la periodista Anna Guitart, el Premi Príncep d'Astúries de les Lletres 2016 ha revelat tant el perquè dels seus nous relats, com ha confessat que de jove va estar a la presó per robar, i no ha amagat que odia Donald Trump.

Segons el seu parer, l'actual president dels Estats Units és algú que ha de tenir una discapacitat lectora "i ho dic perquè jo en tinc una -pateix dislèxia- i sé el que costa seure a llegir un llibre".

"Al president Trump no li agrada llegir, segur, i ni tan sols crec que pugui llegir bé. És com un analfabet funcional. Està posant tot el nostre país en una situació de perill màxim, fa que el món sigui absurd. Em fa moltíssima por aquest home", ha llançat.

Sobre "Lamento lo que ocurrió", que al seu país no es publicarà fins al mes de març del 2020 i que a Espanya arriba a les llibreries dimecres, ha sostingut que sempre és difícil parlar d'un llibre perquè "el millor és que el lector el llegeixi fins a l'última paraula", però sí que ha dit el que ha volgut, a través d'onze històries, mostrar irlandesos a Amèrica i gent americana a Irlanda.

Ell mateix procedeix d'una família irlandesa, que es va instal·lar a Mississippí, on va néixer el 1944, i creu que a Amèrica "hi ha gent d'origen irlandès per tot arreu, encara que tu no ho saps, perquè s'han fos dins la cultura americana".

Tampoc no ha amagat que és "més fàcil" escriure relats que novel·les, perquè necessiten de menys paraules, "però tenen exigències de concisió", i ha volgut tenir un record per a qui va ser el seu amic, el també escriptor Raymond Carver, mort fa 31 anys, "durant un dels dies més tristos" de la seva vida.

En un altre moment de la xerrada, el creador del personatge de Frank Bascombe ha asseverat contundent que els llibres li han salvat "la vida" i tampoc no ha dubtat a proclamar que "ser escriptor és millor que robar cotxes i cases".

Amb el públic de la sala amb els ulls molt oberts, ha revelat que de molt jove amb els seus amics, "tots una mica pocavergonyes", robaven i els van arribar "a ficar a la presó i a un d'ells no li van passar coses bones".

Després, quan tenia 16 anys, va morir el seu pare, la seva mare es "va tornar com boja" i aquella etapa va tenir el seu final.

L'escriptor ha argumentat que al Mississippí on va créixer hi havia "apartheid, un racisme terrible cap als afroamericans i creixies amb la sensació que tot estava com al revés, que no podies tenir res a veure amb determinats nens, era una societat absurda".

"Era més normal entrar a les cases d'altres que ser un bon noi, però no vull culpar la societat del que vam fer, perquè l'únic culpable soc jo, però en aquella societat passaven coses absurdes", ha insistit.

Amb ganes d'escriure sempre una "obra mestra", ha arribat per ingressar en un hospital en acabar alguna de les seves novel·les, encara que, ha fet broma, "els hospitals són bons llocs" i ha precisat que amb l'edat que té ara, 75 anys, no escriuria llibres "si no hi hagués lectors".

En la seva dissertació ha aprofundit que més que intentar "viure una vida interessant, el que he intentat és fer llibres interessants", pensant que la literatura "ens mostra coses que potser no sabíem, ens pot fer més tolerants i empàtics, acceptar més coses de la vida".

Sempre amb un quadern en una de les butxaques de l'americana, on anota idees per a noves històries, avui ha indicat que ja està treballant en una nova novel·la, cosa que ha provocat els aplaudiments del respectable, que, en acabar l'acte, ha fet pacientment cua per aconseguir una preada dedicatòria, encara que només en volums de "Lamento lo que ocurrió".