Dan Mooney és un afable controlador aeri irlandès, director de cinema aficionat, amant del teatre i, des de fa uns anys, novel·lista. Ara arriba a les llibreries espanyoles el seu segon títol, en castellà i català, "L'inesperat final del senyor Monroe", on defensa que la felicitat no té edat.
Es tracta d'una història d'amistat i pèrdua, publicada per Catedral i Univers, protagonitzada per dos ancians molt diferents entre si, Joel i Frank, que viuen el final dels seus dies a la residència d'avis Hilltop, narrada amb espurnes d'humor, que s'ha traduït en diversos països i que podria tenir algunes concomitàncies amb títols com "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra".
Mooney, que s'ha inspirat en els seus avis masculins per construir el relat, assevera que una de les idees crucials del llibre és que "és molt important i sempre val la pena poder renovar les nostres vides amb gent nova, encara que sigui difícil".
Joel Monroe, un dels protagonistes, ha quedat vidu de la seva dona i gruny per tot, fins el punt d'arribar a plantejar-se el suïcidi.
No obstant això, un dia, després de morir el seu company d'habitació a Hilltop, ocuparà aquest llit el vital i bromista Frank, un actor de culebrons retirat, que és la seva antítesi i que estima la gent.
Al principi, la convivència entre tots dos no serà pas fàcil, però amb el pas de les setmanes tot se suavitzarà i fins i tot arribaran a viure aventures conjuntes que mai no haguessin imaginat, perquè, defensa Mooney, "existeixen oportunitats per ser feliços fins el final".
El novel·lista assevera que tota història "és conflicte, viu del conflicte i, després d'imaginar com a idea inicial un suïcidi perfecte i d'inspirar-me en les morts dels meus avis per crear els personatges i fer-los molt diferents entre si, vaig veure que en els seus substrats tenien moltes més semblances que les que es podien intuir".
El fet que un sigui simpàtic i gai, i l'altre rondinaire i heterosexual, un de poble i l'altre de ciutat, no obvia que "tots dos hagin estat deixats de banda per les seves famílies, hagin estat persones reprimides, víctimes de la història, d'una determinada època".
Dan Mooney arriba a apuntar que el llibre "és com una història d'amor no romàntica entre aquests dos homes".
D'altra banda, defensa que l'humor, "sense cap mena de dubte, és una eina que ens ajuda a viure, i, com veurà el lector en el cas de Frank és fins i tot una màscara, un mitjà per sobreviure".
La història tampoc òbvia la tendresa, en el camí de pel·lícules com "Que bonic és viure!", de Frank Capra.
De fet, gran cinèfil com és, Mooney creu que si alguna vegada la seva novel·la arribés al cel·luloide, els actors Patrick Stewart o Ian McKellen podrien donar vida a Frank, mentre que Joel podria ser interpretat per James Earl Jones.
Preguntat sobre com pot combinar la seva professió com a controlador aeri a Irlanda amb l'escriptura, Dan Mooney afirma, contundent, que les pel·lícules en què apareixen controladors "enganyen, ni de prop es troben en llocs histèrics com els que es mostren".
Assegura que els que exerceixen l'ofici "som persones molt relaxades, ordenades i que han de veure els problemes vint minuts abans que arribin a convertir-se en un problema".
A més, el fet de poder treballar per torns, "em permet tenir blocs de quatre dies de festa, de vegades entre setmana, de vegades en cap de setmana, i això provoca que pugui seure davant l'ordinador i escriure. Exercir de controlador m'ha ofert estabilitat financera i temps per fer el que més m'agrada".
De fet, ja ha acabat la seva tercera novel·la, que està en mans d'un editor, i fa uns dies que ha iniciat el seu quart projecte literari.
