L'escriptor, editor i traductor Benjamin Moser retrata la intel·lectual novaiorquesa Susan Sontag com una "reina total" de la cultura nord-americana a la biografia 'Sontag', mereixedora del Premi Pulitzer de Biografia 2020. Segons ha explicat Moser, "la noia Sue era com una nina russa amb diversos personatges", una diversitat de capes que trasllada a les més de 800 pàgines de la biografia, "molt curta" per al seu biògraf si es té present "el que ella va significar en tantes àrees" i el seu abast mundial. Després d'endinsar-se en el seu univers, Moser ha assegurat que va sortir amb una nova mirada sobre ella, i ha considerat que el seu llibre és com cursar "vuit doctorats".
"Em produeix tendresa saber que hi havia aquella noia insegura a dins que estava sempre intentant i fracassant, sempre insegura, el que la feia més humana", ha dit. Per a l'autor, Sontag no era excepcional en moltes coses, però es va fer excepcional a força de desenvolupar-se d'una manera brutal i espantosa". Moser ha lamentat que no va arribar a conèixer la protagonista, el que el "frustra molt".
Moser ha reivindicat que Sontag forma part de la història folklòrica americana: "Vaig descobrir moltes coses. Una cosa que vaig descobrir és que ningú l'ha llegida. Va ser la decepció més gran que vaig tenir", que la gent tenia un coneixement molt superficial de la seva obra i s'enfocava a la seva personalitat.
Pel que fa al motor de Sontag, Moser ha assenyalat la inseguretat com a "força molt positiva", que la va dur a treure "aquella noia d'Arizona del seu carrer provincià i la va deixar com a icona nacional", davant de la vida que li van donar els seus pares. En el seu cas, ha destacat, "la inseguretat va ser un desig d'anar més lluny, d'assolir noves fites", mentre que, ha remarcat, molta gent infeliç no fa el que va fer Sontag i "es queda al seu barri veient la televisió i no arriba a ser ningú".Una fama plena de "crítiques"
Ha avisat aque una persona d'aquesta popularitat sempre aixeca crítiques: "Com més gran és la figura, més es critica. Aquella seriositat que ella projectava tenia relació amb què havia estat durament criticada des de l'inici", ha dit Moser, que ha assegurat que això passa a tots els escriptors i artistes i en certa manera els pot fer mal. De fet, ha recordat que Sontag va rebre crítiques enormes i "va ser rebutjadíssima darrere d'aquella façana de poder". A més, ha destacat que era l'única dona als Estats Units que tenia el poder que tenien els homes.
"La fama que va tenir és una cosa que mai ningú ha tingut ni ha tornat a tenir", ha afegit. Per a Moser, aquella fama va ser per als americans "una cosa molt francesa" que va començar a partir de 'Notes on Camp', que li van fer "mantenir aquella posició fins a la mort".
Un dels seus secrets va ser que va saber escandalitzar la gent, ja que a parer seu, "cal saber escandalitzar la gent correcta". A més, ha alabat la seva capacitat d'intuir a qui podia ofendre, i l'ha comparada amb la capacitat que ha assolit Madonna, "que va saber ofendre el Papa".
"Sempre hem tingut intel·lectuals respectats i figures així, però amb aquesta cosa hollywoodiana és molt estrany", ha dit Moser sobre eventuals successors de Sontag, i ha posat com a exemple de referent similar al món hispà Gabriel Garcia Màrquez, "que tenia els seus opositors, admiradors, escàndols polítics i vides amoroses".
La mentida, part de la biografia
Pel que fa al procés d'escriptura, Moser ha afirmat: "Tothom menteix. És una cosa que he descobert. Però en la vida de biògraf he descobert que tothom menteix sobre certes coses". En el cas de Sontag, ha detallat que mentia sobre la seva sexualitat públicament, mentre que la seva orientació estava molt oberta als seus diaris. Davant d'això, l'autor ha explicat: "hi ha una diferència molt gran entre la persona pública i la privada".
"Ella dona varies versions de la mateixa cosa, i veus com està construint la seva versió ", ha remarcat Moser. L'autor ha assenyalat que aquest fet va sorprendre molta gent perquè només havia vist la reina i emperadriu de la cultura americana i no s'havia adonat de l'altre costat.
Ha explicat que molts biògrafs, quan acaben d'escriure sobre el seu protagonista "l'odien", cosa que a ell no li ha passat, "una sort" tant amb Sontag com amb la seva anterior biografiada, Clarice Lispector, tot i que ha remarcat que Sontag "podia ser terrible".
"És una persona extrema. No és una persona senzilla i simpàtica. És una diva com els seus grans models", i si bé tothom pensa que va créixer a París, va créixer a Hollywood: "Li fascinaven les grans dones, i més que res Greta Garbo, la lesbiana més famosa de l'època". A més, Sontag "és plena de Maria Callas, Joana d'Arc i Medea", i a ell li feia molta il·lusió escriure d'una dona que "es veia en aquella genealogia".
Món actual
Morta el 2004, Moser ha assenyalat que Sontag ja començava a quedar com una figura de llegenda, però amb un llegat molt present: "M'ha cridat l'atenció com els seus temes han tornat a ser actuals, com el feminisme, que estava en total descrèdit".
Tanmateix, ha defensat que va ser visionària davant de la pandèmia: "Té diversos llibres sobre la malaltia, sobre com es retrata la malaltia", i va predir aquesta pandèmia, no en el sentit biològic, sinó pel que fa al llenguatge, que té un ús "espantós". Ha criticat que viu en un país on el president li ha donat un passaport al virus i es refereix a la covid-19 com a "virus xinès". Ha lamentat que "els asiàtics als Estats Units han estat atacats als carrers pel llenguatge racial", i que Sontag ja va predir que "la malaltia és motiu de vergonya i de càstig".
