La valoració social juntament amb la legislació laboral i d'estrangeria són els principals obstacles amb els quals es troben les dones immigrants a Catalunya, segons l'estudi «Situació laboral de la població estrangera a Catalunya- Treballadores de la llar estrangeres», de CCOO, presentat al Centre Cultural El Casino, dimecres passat al vespre.

Maite Noguera, de l'executiva de la unió intercomarcal de CCOO a la Catalunya Central, va explicar que l'estigma social que es té de les dones immigrants, especialment de les d'origen sud-americà, fa que tinguin dificultats en la seva integració laboral perquè, «encara que tinguin estudis, hi ha l'estigma que una sud-americana ha de cuidar gent».

De fet, el treball assenyala que, segons la zona d'origen, les dones llatinoamericanes són les que presenten un percentatge superior d'ocupades en el treball de la llar i representen tres quartes parts de les dones estrangeres ocupades en aquesta activitat, i destaquen que és especialment així en el cas de les treballadores hondurenyes i bolivianes.

D'altra banda, segons el treball del sindicat, hi ha un percentatge més gran de dones immigrants de més de 30 anys que són treballadores de la llar que en dones més joves. Així, el 41,3%% de les dones d'origen estranger que treballen a la llar tenen entre 31 i 44 anys, mentre que en la franja d'entre 20 i 30 anys, que suposen el 16,8% del total de treballadores estrangeres, només són l'11,9% del total d'empleades de la llar.

Pel que fa al desconeixement de la llei, Noguera explica que «moltes dones, quan s'assessoren, s'adonen que es troben en una situació laboral totalment irregular». De fet, segons l'estudi, en la part quantitativa, el 70% de les treballadores de llar afirmen que tenen un contracte indefinit. Respecte a les que asseguren que tenen un contracte temporal, el treball mostra que el 56% d'elles afirma que es tracta d'un contracte temporal. Segons explica el sindicat, «tenint en compte que els contractes temporals sempre són per escrit, podem pensar que aquest percentatge ens està indicant treball irregular». A més, assenyala que «la diferència entre el nombre d'afiliades a la Seguretat Social i el d'ocupades estrangeres en el treball de la llar mostra un percentatge de treball sense contracte de més del 25 %, vuit vegades el percentatge resultant en el total de l'ocupació de les dones estrangeres».

En el marc del desconeixement legal, l'estudi també analitza temes com la cotització a la seguretat social i les conseqüències que això té de cara a una futura pensió per jubilació i indemnització en el cas de finalització de la relació laboral. Aquest desconeixement, segons el treball, també va lligat a «un desconeixement de la seva situació legal al país» i posen de manifest que «hi ha força consens pel que fa a la dificultat per aconseguir el permís de residència i treball» ja que una de les possibilitats d'aconseguir-lo és demostrar arrelament laboral, però en treballar en domicilis particulars, la inspecció de treball no pot accedir-hi.