Rècord negatiu de l’Ibex. El selectiu que recull les 35 empreses espanyoles més cotitzades ha tancat aquest dimecres la seva onzena sessió consecutiva a la baixa, el que marca la seva pitjor ratxa des de la seva creació el gener de 1992. L’índex, així, va baixar un 1,17%%, fins als 7.886,1 punts, amb la qual cosa s’acosta als mínims anuals que va marcar el març passat després de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia (7.644,6 al març). El temor dels inversors que les pujades accelerades de tipus d’interès per part dels bancs centrals provoquin una recessió ha portat l’Ibex a perdre un 7,3% des del 16 de maig, de manera que des de començament d’any ja ha baixat un 9,4%.

Les pujades borsàries de començament de l’estiu (11 jornades consecutives a l’alça de l’Ibex en la primera meitat d’agost) van començar a dissipar-se a mitjans de mes. Els inversors van començar llavors a témer que no es compliria la seva expectativa que les autoritats monetàries aixequessin el peu de l’accelerador en l’encariment del preu del diner pel risc d’aturada de l’economia.

Jerome Powell, president de la Reserva Federal nord-americana, i Isabel Schnabel, influent membre del comitè executiu del Banc Central Europeu (BCE), van aprofitar les seves intervencions en la cimera de Jackson Hole de finals de la setmana passada per confirmar aquests temors. El missatge va ser clar: combatre l’espiral inflacionista és la prioritat, encara que això provoqui «una mica de dolor» a les llars i les empreses.

Els preus no donen treva als bancs centrals. Segons s’ha conegut aquest dimecres, l’IPC de l’eurozona va pujar el 9,1% l’agost des del 8,9% d’agost, amb la qual cosa en els últims deu mesos ha marcat nou màxims històrics. Cada vegada està més lluny de l’objectiu del BCE que se situï en el 2% a mitjà termini, una situació que pressiona el banc central de l’euro per apujar tipus de forma agressiva la setmana que ve. És també el missatge que als Estats Units han reiterat aquest dimecres els presidents de les Reserves Federals de Nova York i Richmond, John Williams i Thomas Barkin.

En una sessió que ha anat de més a menys, la borsa espanyola ha caigut en línia amb la britànica (1,05%), la francesa (1,37%), l’alemanya (0,97%) i la italiana (1,22%). Els índexs de Wall Street també van cotitzar amb caigudes i van apuntar al seu pitjor agost des del 2015. La caiguda del petroli (2,56% en el cas del Brent de referència a Europa, fins a rondar els 96 dòlars) no va alleujar els temors de la inflació.