Anuari 2023: Crisi humanitària a la Franja de Gaza

Guerres al món n’hi ha moltes, i la que Israel ha emprès a la Franja de Gaza arran de l’entrada de Hamàs el 7 d’octubre a territori israelià i l’atac als participants a una rave i a quibuts de la zona s’ha situat en primer terme mediàtic. En segon terme ha quedat el conflicte entre Ucraïna i Rússia, que va esclatar el febrer del 2022 però que es manté actiu.

Més lluny dels focus mediàtics hi ha altres conflictes bèl·lics, com el del Iemen, iniciat fa pràcticament una dècada, el de Tigre, actiu des del novembre del 2020 en aquesta regió d’Etiòpia, o al Sudan del Sud, que va començar fa 10 anys, per citar-ne tres, i que aboquen a grans crisis humanitàries.

A Israel, l’acció que va perpetrar Hamàs va costar la vida a més de 1.200 israelians i el grup islamista va fer 240 ostatges. La resposta israeliana va ser declarar-li la guerra, i el seu Exèrcit ha desplegat totes la seva capacitat militar sobre la Franja de Gaza, cosa que ha provocat un degoteig de destrucció, més de 21.100 víctimes mortals, 8.000 de les quals criatures i 6.200 dones, i més de 55.000 ferits, a part dels 7.500 cossos que es calcula que hi ha sota els enderrocs, en una gran crisi humanitària que afecta un territori amb més de 2.000.000 d’habitants. L’Exèrcit ha consolidat el control militar al nord de la Franja i força el desplaçament dels palestins cap al sud, on camps de refugiats, hospitals, habitatges... continuen sent objectius i els bombardejos no s’aturen.

Israel i Hamàs van acordar una treva el 24 de novembre que va durar una setmana, en què el grup islamista va lliurar 105 captius (24 d’estrangers) a canvi de l’excarceració de 240 presoners palestins, la majoria dones i joves menors d’edat. Segons Israel, a la Franja hi queden 129 ostatges, dels quals una vintena s’estima que són morts, alguns d’abatuts per soldats israelians malgrat identificar-se clarament i en què sembla que es va aplicar l’anomenat Protocol Anníbal, una directriu que ordena matar qualsevol israelià presoner de l’enemic, i que se suposava revocada des del 2016.

I la situació a la Franja s’agreuja dia rere dia i l’acord per a un alto el foc no arriba. La insuficient arribada de camions amb ajuda humanitària fa que el 90% de la població passi gana i, segons un informe de les Nacions Unides d’abans de Nadal, 570.000 persones ja s’estaven morint de gana i havien aparegut els primers problemes de salut per la manca de salubritat i d’higiene.

El lideratge polític i militar d’Israel ha tancat la porta a qualsevol nova treva parcial amb Hamàs per a l’alliberament d’ostatges i que es converteixi en l’avantsala d’un alto el foc definitiu. El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va advertir a les portes de Nadal que el seu Exèrcit «intensificarà els combats» i que la guerra «serà llarga», exactament les mateixes paraules del cap de l’Estat Major de l’Exèrcit, Herzi Halevi, en proclamar que «no hi ha dreceres per desmantellar un grup terrorista». Amb tot, el balanç després de dos mesos d’ofensiva militar no els és particularment positiu. El gruix del lideratge del grup islamista palestí es manté en llibertat, i les operacions militars es dirigeixen des de búnquers, com les negociacions per a l’alliberament d’ostatges. Fins i tot si l’Estat hebreu aconseguís l’objectiu de posar fi a la vida dels dirigents, les aspiracions de desradicalitzar Hamàs que té Netanyahu no semblen abastables. En el passat, les forces armades jueves van abatre líders històrics de Hamàs i el grup es va reconstituir de nou.

I mentre el dolor persisteix sota el setge de l’Exèrcit israelià , la comunitat internacional, amb l’ONU al capdavant, continua pressionant en favor d’un alto el foc, però de moment sense resultats.

Una de les conseqüències del conflicte són els atacs dels rebels houthis del Iemen al mar Roig contra vaixells mercants, amb bandera israeliana o no, una situació que afecta el pas pel canal de Suez del comerç internacional i que ha portat companyies de transport marítim a deixar de transitar per zona.

La guerra a Ucraïna

I en la guerra que tenim més a prop de casa sembla que Rússia consolida el seu control a la regió del Donbàs, però l’Exèrcit ucraïnès també ha infligit danys importants a la flota russa del mar Negre a l’annexionada península de Crimea. Les víctimes mortals es compten per milers. L’ONU situava en quasi 10.000 civils morts durant la invasió russa i s’estima que la xifra real sigui superior.

Els dirigents de la Unió Europea (UE) han decidit entaular negociacions d’adhesió amb Ucraïna. Així, el suport de la UE i dels Estats Units (EUA) es manté, però hi ha veus que comencen a discrepar. El Congrés dels EUA discuteix la idoneïtat d’aprovar més ajuda militar per a Ucraïna. I mentrestant Rússia mira de fer-se forta per planejar una treva. Els darrers dies ha anunciat la més gran victòria de l’Exèrcit rus des de la presa al maig en mans del Grup Wagner de Bakhmut. Ucraïna ho nega i insisteix que els seus soldats segueixen a la població. I el conflicte es manté obert.