Anuari 2023: Els terratrèmols de Turquia i Síria provoquen més de 50.000 morts

Els moviments sísmics se situen en una regió ja sacsejada per més d’una dècada de guerra

Personal d’emergència treballa en edificis col·lapsats a la ciutat de Kahramanmaras, Turquia

Personal d’emergència treballa en edificis col·lapsats a la ciutat de Kahramanmaras, Turquia / ARXIU/ABIR SULTAN/EFE

Agències/Redacció. Barcelona/Manresa

Dos potents terratrèmols van sacsejar el 6 de febrer el sud-est de Turquia i el nord-oest de Síria, la zona del Kurdistan on els dos països fan frontera. Van ser l’inici d’un seguit de sismes i rèpliques que van provocar, segons el recompte del dia 1 de març, 51.860 morts (45.000 a Turquia i 6.760 a Síria), i algunes estimacions situaven en 75.000 el nombre de ferits. L’abast de l’afectació es va estendre país a Xipre, Jordània, el Líban, Iraq, Geòrgia i Armènia.

El primer va tenir lloc a l’oest de la ciutat de Gaziantep al voltant de les 4 de matinada hora local. Amb una magnitud de 7,8 se’l considera dels més forts registrats a Turquia des que se’n tenen dades i va anar seguit de nombroses rèpliques, la més forta d’una magnitud de 6,7. El segon, 9 hores després, va tenir l’epicentre a Ekinözü, també a la província de Maraix, a quarts de 2 del migdia amb una magnitud de 7,5. El 20 de febrer hi va haver una forta rèplica de magnitud 6,8 a la ciutat d’Uzunbag (província de Hatay), seguida 3 minuts després d’una altra de 5,8 a Samandağ, també a Hatay.

Milers de persones van haver d’abandonar casa seva per les rèpliques i van quedar a la intempèrie enmig de l’hivern. Parcs de ciutats, com a Antioquia, es van convertir en campaments improvisats on centenars de persones s’allotgen en tendes de campanyes. I l’ajuda humanitària es va desplegar en una regió ja afectada per una guerra de més de 10 anys. De fet, més de quatre milions de persones ja depenien directament d’aquesta ajuda per sobreviure abans del terratrèmol. La comunitat internacional va fer arribar el seu suport a la zona.

Tot Catalunya es va abocar a fer arribar ajuda als damnificats i concretament des de la Catalunya central, voluntaris, alguns amb vincles amb Síria, es va coordinar recollida de material. Des de la zona afectada, diverses veus van denunciar que els serveis d’emergència i els subministraments arribaven de manera desigual a la zona turca i a la siriana. Una funcionària de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) mostrava la seva preocupació sobre la situació de milions de persones, sobretot a Síria: «Les dades del succés mostren que 23 milions de persones estan en risc potencial, inclosos uns 5 milions de persones vulnerables».

L’Afganistan també tremola

La província d’Herat de l’Afganistan va viure el 7 d’octubre dos sismes d’una magnitud de 6,3. També, els dies 11 i 15. L’estimació inicial del govern dels talibans dels seus efectes va ser de més de 2.400 morts i 2.000 ferits, però el ministeri de Gestió de Desastre va rebaixar el nombre de defuncions a un miler.

La situació política al país va complicar les tasques de rescat i distribució d’ajuda humanitària, i molts habitants d’Herat van haver d’acampar a l’aire lliure per por a noves rèpliques.

Erupció volcànica a Islàndia

L’erupció d’un volcà es va iniciar el 18 de desembre al nord de Grindavik, a Islàndia, després de setmanes de sismes que van obligar a evacuar la població de la segona ciutat islandesa. Es tracta la quarta erupció en dos anys. La zona afectada se situa a tres quilòmetres de la petita ciutat de 4.000 habitants que està evacuada des de l’11 de novembre després de declarar-se l’estat d’emergència a la regió per una acumulació important de magma.

Islàndia, que té 30 sistemes volcànics i més de 600 fonts termals, és un dels llocs geològicament més actius de la Terra, per la seva posició a la serralada de l’Atlàntic mitjà, on xoquen les plaques tectòniques d’Amèrica del Nord i Euràsia. L’àrea, a la península de Reykjanes, és a prop de punts on ja hi va haver importants erupcions el 2021 i 2022.

El sisme més fort en els darrers 100 anys d’història del Marroc

El Marroc va viure el 8 de setembre el terratrèmol de més intensitat dels seus darrers 100 anys d’història. El sisme, de 6,8 en l’escala de Richter, va tenir l’epicentre a prop de la serralada de l’Atles, a uns 72 quilòmetres al sud-oest de Marràqueix. El recompte de danys personals 11 dies després va ser d’almenys 3.000 morts i 5.500 ferits.

Les imatges de l’afectació mostraven poblacions totalment derruïdes. L’abast de la destrucció es va atribuir a l’ús de materials com la tova, tot i que arquitectes també assenyalaven la intensitat del sisme. El país disposa de normativa sísmica des del 2001, però la major part d’edificis són anteriors.

La comunitat marroquina de tot Catalunya es va bolcar a fer arribar als damnificats ajuda, que en alguns poblets va trigar dies a arribar perquè van quedar aïllats per carretera. El Govern va assignar 11.000 milions d’euros a la reconstrucció, amb l’objectiu de beneficiar 4,2 milions d’afectats, segons va informar el Gabinet Reial marroquí el 20 de setembre.

Homes entre la runa a Tagadirt

Homes entre la runa a Tagadirt / Arxiu/Marc Ferrà